PUBLICACIONS UNIVERSITAT D'ESTIU

Del Republicanisme a l'Independentisme

Marc_Macia
Juneda, editorial Fonoll, 2017, 108 pàgines.

A cura de Marc MACIÀ FARRÉ

 

La relació entre republicanisme i independentisme no sempre ha estat fàcil ni còmplice. Des dels inicis ha estat marcada per diferents estratègies que han passat per la recerca d'una unitat política i, al mateix temps, per competir per un mateix espai electoral. Els avatars de la història han portat aquestes dues ideologies a convergir en la Catalunya actual en un mateix projecte polític transversal, interclassista i ideològicament plural dins de l'arc parlamentari. I és que ambdós pensaments conflueixen actualment en la lluita per la llibertat, la igualtat, al democràcia o la construcció d'estats nous, conceptes que vénen de lluny i d'una trajectòria compartida.

En aquest llibre es recopilen un seguit de conferències que tingueren lloc en el curs Del Republicanisme a l'Independentisme de la Universitat d'Estiu de la UdL, que es dugué a terme l'estiu de 2014 a l'Espai Macià de les Borges Blanques.

En el llibre s'inclouen estudis d'Agustí Barrera Puigví (historiador), David Bassa Cabanas (historiador), Ferran Dalmau Vilella (historiador), Antonieta Jarne Mòdol (Universitat de Lleida), Marc Macià Farré (Universitat de Lleida) i Fermí Rubiralta Casas (departament d'Educació del Govern Basc).

 

 

 


 

Suelos de montaña y cambio global. Guía de excursión: Los suelos de la Cerdanya

Guia_de_excursion
Edicions de la Universitat de Lleida, 2010, 140 pàgines.

Rosa M. POCH i Jaume BOIXADERA (editors)

 

La Cerdaña, con su gran variedad de materiales geológicos, fuertes gradientes altitudinales, grandes diferencias climáticas y una larga, compleja, intensa y variada historia de usos del suelo, reúne en un corto espacio una gran riqueza edafológica, lo cual la convierte en un enclave excepcional para investigadores, estudiantes y practicantes (confesos o no) del paradigma central de la Ciencia del Suelo, que sostiene que el suelo es paisaje pero también un objeto tridimensional (como lo definió Marbut hace más de setenta años). Dicho paradigma sigue siendo plenamente válido ante las nuevas cuestiones a afrontar (la calidad del suelo, sus singularidades, su relación con el cambio climático, el potencial de secuestro de carbono, etc.) y también para encajar los nuevos enfoques que permiten los instrumentos tecnológicos que día a día los científicos introducen en su quehacer habitual. Cada vez se publican más trabajos que no responden al perfil clásico de la Ciencia del Suelo y que versan sobre un gran número de temas centrales en las investigaciones que sobre uso y gestión de recursos naturales y medio ambiente se están llevando a cabo fuera del ámbito tradicional de la génesis de suelos o de la agronomía, núcleos centrales hasta hace unos años de la Ciencia del Suelo.

La Cerdaña es un entorno vulnerable ante al cambio climático pero, precisamente por ello, a partir del estudio de sus suelos se pueden determinar con facilidad los posibles peligros a los que deberá hacer frente. El estudio de campo de las relaciones suelo-paisaje no es una actividad marginal por lo que, con el objeto de atender la necesidad que hay de disponer de documentos que nos permitan profundizar en este asunto, se ha elaborado esta Guía. Para su confección se recogió parte de la publicación Sòls de la Cerdanya. Guia de camp y se amplió con nuevas  aportaciones para ilustrar las jornadas de campo del Congreso de Suelos de Montaña y Cambio Climático celebradas en la Seu d'Urgell, en el marco de los cursos de la Universitat d'Estiu 2010 de la UdL.

En el libro se incluyen estudios de Josep M. Alcañiz, Josep Carles Balasch, Jean-Pierre Barthès, Jaume Boixadera, Frederic Fillat, Antonio Gómez-Ortiz, Jean-Paul Legros, Felipe Macías, Joan Pedrol, Rosa M. Poch i Carles Pons.


 

Sòls de Cerdanya. Guia de camp

Guia_de_camp
Edició dels autors, 2008, 189 pàgines.

Rosa M. POCH i Jaume BOIXADERA (editors)

 

El sòl com a component essencial de la vida a la biosfera passa sovint desapercebut, ja que no resulta directament observable, el que potser explica, que no justifica, el fet que si bé hi ha una directiva europea de protecció de l’aigua i una altra de protecció de l’aire, encara no hagi estat aprovada una directiva de protecció dels sòls. L’estratègia temàtica de protecció de sòls elaborada i publicada el 2004 per la Comunitat Europea ha representat un primer pas, si bé no suficient per a promoure als Estats membres la protecció del sòl, recurs natural no renovable a escala humana.

El fet que es publiquin guies de sols no hi ha dubte que ha de contribuir a posar a l’abast una informació valuosa per a naturalistes, ecòlegs, mediambientalistes i altres especialistes que desenvolupin treballs relacionats amb el medi natural, així com per a totes aquelles persones amb sensibilitat mediambiental que vulguin fonamentar els seus coneixements amb una informació de sòls rigorosa.

Durant molts anys el sol ha estat contemplat com la base de la producció agrària, cosa que segueix sent així, si bé, a partir de la dècada dels anys 1990, s’han començat a emfatitzar moltes altres funcions desenvolupades pels sols dins d’un ecosistema natural o d’un agroecosistema.

En aquest sentit, el sòl es reconeix ara com un filtre ecològic eficient que contribueix a millorar la qualitat de les aigües que el travessen; com a reservori d’aigua, intervenint en el cicle hidrològic. Com a medi porós, constitueix un habitat pels organismes que hi viuen. A més, en un moment en que preocupa un possible canvi climàtic, el sol contribueix igualment al segrest de carboni, contribuint d’aquesta manera a disminuir l’efecte hivernacle. El sòl pot també proporcionar informació sobre els usos d’un determinat territori en el passat.

El coneixement de la qualitat dels diferents sòls d’un territori en relació a la seva aptitud per a desenvolupar diverses funcions, i de la seva distribució espacial resulten rellevants a l’hora d’assignar usos a aquest territori i evitar riscos. Fer derivar l’agricultura cap a sols de pitjor qualitat fa que, per obtenir els mateixos rendiments, calgui més treball i més insums. Si es vol disminuir l’ús d’agroquímics, caldria conèixer millor com funcionen els sols, quin és el comportament de la matèria orgànica i el seu paper en les propietats químiques dels sols i en la nutrició de les plantes. Les característiques  dels sols d’un territori  determinat  constitueixen  una  capa  d’informació  en  un  sistema d’informació geogràfica.

Per tant, el sòl no és un objecte obsolet, ans al contrari, la seva protecció, ús adequat i conservació resulten necessaris des de la perspectiva d’un desenvolupament que es vulgui sostenible, és a dir, que tot permetent assolir la seguretat alimentaria, amb producció d’aliments de qualitat, sigui respectuós amb la biodiversitat i el medi ambient, permeti obtenir beneficis econòmics i resulti socialment acceptable.

Des d’aquesta perspectiva, la Guia de Camp del Sóls de la Cerdanya, que permet conèixer la morfologia dels sols, com es formen i les seves funcions potencials, resulta oportuna, ja que contribueix a difondre el paper important dels sols. Permet aprofundir els coneixements teòrics i adquirir o ampliar la idea que es pugui haver dels sols, d’una forma més atraient i més fàcilment accessible. Cal destacar també, que la zona geogràfica escollida, la Cerdanya, presenta una rica edafodiversitat, permetent estudiar classes de sols poc freqüents en altres indrets de Catalunya.

La iniciativa de publicar aquesta Guia per part de Rosa M. Poch i Jaume Boixadera, reconeguts edafòlegs, és un encert, com ho ha estat el Curs de Sóls de la Cerdanya, que ha generat la informació que ha servit de base per a la redacció de la Guia, com ho palesen el fet que el juliol del 2008 s’hagi fet la tretzena edició del Curs en el marc de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida i l’elevat nombre de participants que ha tingut any rere any.

Jaume Porta Casanellas

Universitat de Lleida


 

 

Hagiografia peninsular en els segles medievals

Hagiografia Edicions de la Universitat de Lleida, 2008, 288 pàgines

Francesca ESPAÑOL i Francesc FITÉ (editors)

 

Aquest llibre aplega un total d'onze estudis en els quals s'aborden qüestions relacionades amb l'hagiografia des de perspectives molt diverses. Els sants i el seu culte o la devoció que generaren en els segles medievals als regnes peninsulars, s'han convertit, com s'escau en el context d'altres escoles historiografiques, en un objectiu preferent dels hispanistes que s'hi apropen des de camps molt diversos: la litúrgia, la historia de l'art, la literatura, el que s'ha designat com "historia de les mentalitats", etc. El caràcter innovador i multidisciplinar d'aquesta recerca, s'enquadra plenament en la línea que els editors del llibre van potenciar durant uns anys en els cursos organitzats a la Seu d'Urgell dins el marc de la Universitat d'Estiu, promoguda  per la Universitat de Lleida.

Els anys 2004 i el 2005 van dedicar dos cursos específicament a aquest assumpte. Amb l'enunciat: "Els sants i el seu territori: hagiografia en els segles medievals" abastaven una panoràmica àmplia partint de perspectives diferents i complementàries. L'encert  de  l'elecció  van confirmar-la  els  fets. La novetat dels temes que hi van ser presentats i analitzats, i el seu caràcter plural, van aconsellar l'esforç editorial complementari que culmina amb la realitat d'aquest volum. En aquesta publicació, a banda de les institucions, hi tenen un protagonisme especial els professors participants que van acceptar, no solament dedicar el temps necessari per la redacció del que inicialment s'havia concebut com una presentació de materials, sinó avançar resultats dels projectes de recerca que dirigien o dels que formaven par.

En el llibre s'inclouen estudis de Isabel Beceiro Pita (Instituto de Historia, CSIC), Gerardo Boto Varela (Universitat de Girona), Eduardo Carrero Santamaría (Universitat de les Illes Balears), Jesús Criado Mainar i María del Carmen García Herrero (Universitat de Saragossa), Marta Crispí Cantón (Universitat Internacional de Catalunya), Francesca Español Bertan (Universitat de Barcelona), Francesc Fité Llevot (Universitat de Lleida), Fernando Galván Freile (Universitat de Lleó), Ángeles Garía de la Borbolla (Universitat de Navarra), Alberto Velasco González (Universitat de Lleida) i Joaquín Yarza Luaces (Universitat Autònoma de Barcelona).


 

Lliçons inaugurals i de cloenda. Estiu 2000

Lliçons_2000
Edicions de la Universitat de Lleida, 2001, 38 pàgines.
  •  LLIÇÓ INAUGURAL

Pep Riera (excoordinador general de la Unió de Pagesos)

"La incorporació dels joves a la pagesia"

11 de juliol de 2000. Sala d'Actes de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell

 

  • LLIÇÓ DE CLOENDA

Enric Sopena (periodista)

"Poder mediàtic: Quart poder o primer poder?"

21 de juliol de 2000. Sala d'Actes de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell

 

 

 


 

Lliçons inaugurals i de cloenda. Estiu 1999

Lliçons_1999
Edicions de la Universitat de Lleida, 2000, 104 pàgines.
  • LLIÇONS INAUGURALS 

Pasqual Maragall Mira (exalcalde de Barcelona)

"Catalunya i Europa cap al nou mileni"

13 de juliol de 1999. Sala Sant Domènech de la Seu d'Urgell

Jorge Wagensberg (director del Museu de la Ciència)

"Sobre l'origen de les formes de la natura"

14 de juliol de 1999. Sala de plens de l'Ajuntament del Pont de Suert

Mariano Allocco (president de la Comunitat de Muntanya de la Vall de Maira, Itàlia)

"Espais per a un nou desenvolupament de l'alta muntanya"

i Vinyet Panyella (escriptora)

"Les relacions occitanocatalanes durant la Segona República"

19 de juliol de 1999. Sala de plens de l'Ajuntament de Naut Aran

 

  • LLICÓ DE CLOENDA

Xavier Trias Vidal de Llobatera (conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya)

"Nous reptes per als propers 15 anys"

23 de juliol de 1999. Sala d'Actes de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell


 

Lliçons inaugurals i de cloenda. Estiu 1998

Lliçons_1998
Edicions de la Universitat de Lleida, 1999, 56 pàgines.
  • LLIÇONS INAUGURALS 

Daniel Silva (periodista)

"Descobrir Cuba des de Catalunya"

14 de juliol de 1998. Sala d'actes de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell

Sebastià Serrano (lingüista)

"La comunicació al tombant de segle"

15 de juliol de 1998. Sala de plens de l'Ajuntament del Pont de Suert

Manel Castellet (president de l'Institut d'Estudis Catalans)

"Relacions culturals entre Occitània i Catalunya"

i Felip Carbona (president de l'Institut d'Estudis Occitans)

"Nòtas subre las relacions entre Occitania e Catalonha"

20 de juliol de 1998. Sala de plens de l'Ajuntament de Naut Aran

 

  • LLICÓ DE CLOENDA

Josep Maria Terricabras (Universitat de Girona)

"Sentit actual dels Drets Humans"

24 de juliol de 1998. Sala d'Actes de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell