17 d'abril de 2012

Descarregar pdf
 

La Càtedra d'Estudis Occitans de la UdL revisa la toponímia de la Val d'Aran
 
. Aran Culturau presenta el nou mapa turístic aquest dimarts
audio
Toponimia de la Val d'Aran / Universitat de Lleida / UdL
[+] AMPLIAR IMATGE D'esquerra a dreta: Aventín, Carrera i Novell / Foto: UdL
baixcorva
La Càtedra d'Estudis Occitans de la Universitat de Lleida (UdL)  ha revisat la toponímia de la Val d'Aran en un nou mapa turístic elaborat per l'associació de guies Aran Culturau, amb la col·laboració del Conselh Generau. És el primer cop que una institució acadèmica intervé en la fixació correcta dels noms de lloc de la regió, després de determinar la forma de prop d'un centenar i mig de topònims. De fet, feia gairebé una dècada que no es produïa una intervenció semblant en la toponímia aranesa.

Els experts de la UdL han treballat sobre els trenta pobles aranesos (ja fixats des de 1983) i uns 120 dels principals noms de lloc, mirant de ser coherents amb les normes araneses, l'etimologia i l'evolució fonètica de l'occità. En la revisió han participat el director de la Càtedra d'Estudis Occitans, Aitor Carrera, i altres professors del departament de Filologia Catalana  de la Universitat de Lleida com Albert Turull, Ramon Sistac i Jordi Suïls.

El mapa refà algunes grafies flagrants. Per exemple: derivats de "vall" com "Varetja" o "Varlonguèra", que fins ara tenien B-, han estat restituïts amb V-. També s'han corregit grafies que no responien a la pronúncia local, com "Pònt de Rei" per "Pònt d'Arrei", el punt fronterer amb França.

Els guies d'Aran Culturau Claudi Aventín i Ricard Novell han presentat el mapa a l'edifici del Rectorat de la UdL.  El document, editat a tot color i abundantment il.lustrat amb dibuixos del mateix Novell, s'acompanya de mapes secundaris que es basen en llegendes o històries populars araneses. La Càtedra d'Estudis Occitans vol remarcar la importància de teixir lligams d'aquesta mena amb el món cultural aranès, "que donen fruits inequívocament positius i que beneficien alhora la comunitat científica i la mateixa societat occitana".




print enrera pujar