'Flores en la basura' clourà el Cicle de cinema i drets humans

L'extermini del poble gitano i les treballadores de la llar migrades, als altres documentals

Descarregar pdf
fotograma flores en la basura
Fotograma de 'Flores en la basura'. FOTO: Festival de Málaga
El documental 'Flores en la basura', que pren el nom la frase de la cançó God Save the Queen dels Sex Pistols, "els ciutadans som flors a la brossa", clourà el 17è del Cicle de cinema i drets humans que organitza la Unitat de desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida (UdL) en col·laboració amb la Coordinadora d'ONGD i altres moviments solidaris de Lleida, CCOO i Amnistia Internacional.
 
El cicle, que per primera vegada es farà en sessions virtuals, presenta un programa més reduït que en anteriors edicions, amb tres documentals els dies 5, 12, i 19 de novembre. Es podran seguir prèvia inscripció (a: cooperacio@udl.cat), de 6 a 8 de la tarda, ja que en finalitzar passi hi haurà un col·loqui amb persones vinculades a la temàtica dels documentals.
 
Així, el director de 'Flores en la basura' (2019, 70 minuts), José Antonio Romero, serà l'encarregat el dia 19, de reflexionar sobre els efectes de la crisi econòmica i social del 2008 que encara que viuen milers de persones a l'Estat espanyol. Rodada entre 2013 i 2019, aquest documental va aconseguir 8 candidatures als Premis Goya 2019. A més dels testimonis de ciutadans i ciutadanes anònimes, la cinta recull reflexions de personatges coneguts com ara el periodista Iñaki Gabilondo, l'escriptora Almudena Grandes, o l'advocat Antonio Garrigues Walker.
 
El cicle de cinema i drets humans s'obre el dia 5 amb 'Cuidar entre terres. Qui sosté la vida quan les dones migren?' (La Directa-CooperAcció, 2019, 48 m).  Aquest documental català realitzat per sis dones analitza les trames transnacionals de cures i les relacions desiguals entre els països del nord i el sud, tot donant veu a treballadores de la llar migrades.
 
Ana G. Aupi, responsable de territoris i activisme de CooperAcció, serà l'encarregada de reflexionar durant la sessió del dia 5 sobre les conseqüències en l'entorn familiar, comunitari i territorial d'aquestes dones i en les causes de les seues migracions, relacionades amb el model de desenvolupament 'extractivista' imposat a l'Amèrica Llatina.
 
La sessió del 12 de novembre està dedicada a la memòria històrica i l'antigitanisme a través de la projecció de 'The silent memory' (Seo Cizmich, 2014, 15m). Es tracta d'un curtmetratge documental que tracta el genocidi gitano la nit del 2 d'agost, 1944 al camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia). A través de les paraules de Piero Terracina, un supervivent es reconstrueixen els esdeveniments d'aquella terrible nit on van ser assassinades 2.986 persones. En aquesta sessió coordinada per la Plataforma d'abril de Lleida hi intervindrà Maria Rubia, presidenta Associació Intercultural Nakeramos.
 
El cicle es complementa a mode d’exposició en línia amb el Museu virtual del Poble Gitano, una iniciativa del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya, resultat de treball conjunt entre l'administració, associacions gitanes, persones expertes i la Universitat Oberta de Catalunya.