La Franja parla català, però no l'escriu

Segons un estudi de la Generalitat en què ha participat la UdL presentat avui

Descarregar Pdf
usoscatalaalafranjaUdL2017
L'informe s'ha fet públic en un acte a Saragossa Foto: UNIZAR
Els habitants de la Franja de Ponent entenen majoritàriament la llengua catalana, però molts menys són capaços d'escriure-la. El 94,1% de la població declara entendre el català; el 80,2%, que el sap parlar; el 74,7%, que el sap llegir i el 41%, que el sap escriure; segons l'Enquesta d'usos lingüístics a la Franja del 2014 (EULF2014) que s'ha presentat avui a la Universitat de Saragossa (Unizar) i en el que ha participat la Universitat de Lleida (UdL). Es tracta d'un encàrrec de la Generalitat de Catalunya al Campus d'Excel·lència Iberus.

Pel que fa a l'evolució 2004-2014, la capacitat de parlar català a la Franja s'ha reduït en 8,4 percentuals.  Per entendre aquest canvi, cal tenir present que la població va créixer a causa de la immigració, canviant substancialment la composició demogràfica. L'arribada de la població nascuda fora de la Franja es va combinar amb el procés de despoblació que havia caracteritzat tot el segle XX i que ara encara perdura. Entre el 2004 i el 2014 la població autòctona havia passat del 75% al 68%.  No obstant això, la capacitat de saber escriure ha millorat 11,5 punts, segons el mateix informe.

Les dades sobre la llengua inicial, la primera amb què aprenem a parlar, indiquen que el català és majoritari a la Franja, amb un 52%. El 33,8% té el castellà, el català i castellà compartit i el 11,6% altres llengües o combinacions. El percentatge de persones que diuen que tenen el català com llengua inicial, d'identificació i habitual respecte el 2004 baixa més de 15 punts amb el conseqüent augment del castellà i les altres llengües.

Els usos del català a la Franja són gairebé majoritaris en els àmbits interpersonals i de context proper. Amb els amics és del 49,8%; a la llar, del 50,6%; i amb els veïns, el 53,8%. Pel que fa als usos públics i de context llunyà: 20% als grans establiments, 9,2% amb el metge i 24,9% als bancs i caixes. La proximitat i el fet que un servei estigui ubicat a la Franja fa d'excepció respecte la dicotomia interpersonal o privat i públic ja que a les botigues o petits comerços, l'ús del català arriba al 45,9% i en l'administració local, al 38,7%.

La presentació dels resultats a Saragossa ha anat a càrrec  de diversos investigadors que han pres part: el professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac; el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno; la tècnica de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat Anna Torrijos; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt; i el professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Natxo Sorolla. A l'acte han participat la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa; el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín; el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz; el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la UdL, Neus Vila.


Text: Comunicació i Premsa del Departament de Cultura/ Oficina de Premsa UdL