L'arquitectura domèstica, objectiu de la propera campanya a Vilars

L'arquitectura domèstica de les primeres fases de la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca és un dels objectius de la campanya d'excavacions arqueològiques que arrenca el proper dilluns, 25 de juny. El retard en les ajudes de la Generalitat pel context polític dels darrers mesos farà que, en aquesta campanya d'estiu, hi treballin la meitat de persones que anys anteriors i durant una setmana menys del que era habitual. Una quinzena de membres del Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) i estudiantat de la menció d'Arqueologia del grau d'Història participarà en les excavacions fins el 7 de juliol.

La 34a campanya a Vilars s'ha vist afectada per la paralització durant mesis del concurs públic per a projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021. "El desconeixement del finançament que rebran els projectes presentats, encara no avaluats, condiciona de ple els treballs d'enguany", explica l'exdirector del GIP i col·laborador del grup Emili Junyent. "No podem acollir, com era tradicional, el curs teòric-pràctic d'arqueologia dins la Universitat d'estiu davant la impossibilitat de rebre estudiants de totes les universitats i assumir els corresponents costos", afegeix.

Tot i les limitacions, els arqueòlegs de la UdL compten amb el suport de l'Ajuntament d'Arbeca i treballaran en dos zones diferents del jaciment iber. A l'interior del recinte, les excavacions se centraran en les cases del barri sud-oest i la placeta dels forns durant l'etapa inicial del poblat. En l'exterior, analitzaran les defenses avançades situades davant de la façana est i la torre-porta.

Pel que fa a l'arquitectura domèstica, "especialment interessant es l'existència, en una casa de grans proporcions, d'un sistema d'emmagatzematge fixe instal·lat abans d'anivellar el terra sobre el que es construí el paviment", destaca Junyent. Pel que als forns, el GIP vol avançar en la definició de la seua tipologia i funcionament sincrònic i, sobretot, en la interpretació de l'espai com un obrador de pa comunitari, per les seues implicacions socials i econòmiques.

A extra-murs, els arqueòlegs analitzaran les defenses que van començar a aparèixer la darrera campanya: un fossat davant de la muralla, entre la porta i la torre situada al sud. "La lògica convida a pensar en l'existència d'un fossat similar en el cantó nord; entre els dos estrenyerien l'accés a la torre-porta", assenyala l'excatedràtic de la UdL. Es tractaria doncs, d'un fossat segmentat, estret, amb les dos escarpes paramentades, que sembla combinar-se amb el camp frisó o barrera de pedres dretes en la defensa avançada. Funcionaria en sec i no tindria res a veure amb el gran sistema inundable que es va inaugurar durant l'etapa següent. Colgat el fossat, al damunt es va construir, ja a inicis de l'època ibèrica antiga, "una estructura en forma de mitja lluna que de moment es resisteix a ser interpretada. Veurem si l'excavació de l’enllosat que dona accés a la mateixa ens ofereix alguna informació", conclou Emili Junyent.