"La pau mundial està amenaçada per la degradació dels sòls"

Rattan Lal equipara aquest problema amb els míssils intercontinentals

Descarregar Pdf

"L'estabilitat política i la pau global estan amenaçades per la degradació dels sòls, la inseguretat alimentària i la desesperació". Així de contundent s'ha mostrat el nou doctor honoris causa de la Universitat de Lleida (UdL), el científic indi Rattan Lal, durant la seua investidura. Lal els considera una amenaça "tan real per a la seguretat com els míssils balístics intercontinentals" (ICBMs en anglès). Aquest professor de Ciència del Sòl a la Universitat de l'Estat d'Ohio (Estats Units), membre del Panell intergovernamental del canvi climàtic (IPCCV) que va ser premiat amb el Premi Nobel de la Pau al 2007, relaciona la qualitat dels terrenys amb el desenvolupament sostenible i un menor risc d'agitació social.

"Si els sòls no es recuperen, les collites fallaran encara que hi hagi pluja; la fam continuarà malgrat la biotecnologia i els conreus modificats genèticament; la lluita civil i la inestabilitat política assetjaran el món en desenvolupament malgrat els sermons sobre drets humans i els ideals democràtics; i la humanitat patirà malgrat els grans avenços científics", ha assegurat Rattan Lal, que ha estat apadrinat pel professor emèrit de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, Ildefons Pla.

El científic indi, que ha aportat nombroses dades sobre aspectes com l'augment de la població mundial o la reducció de les reserves de carboni, considera imprescindible "minimitzar l'empremta mediambiental de la humanitat al planeta". Proposa una intensificació sostenible dels sòls "per a produir més aliments amb menys terra, aigua, fertilitzants i pesticides, energia i emissions de gasos d'efecte hivernacle". Per això, afirma Lal, cal incrementar l'eficiència i reduir els residus.

El nou honoris de la UdL ha tancat el seu discurs recordant els 7 pecats de la humanitat descrits per Mahatma Gandhi: riquesa sense treball, plaer sense consciència, coneixement sense caràcter, comerç sense moral, política sense principis, religió sense sacrifici i ciència sense humanitat. Rattan Lal n'ha afegit tres més: tecnologia sense sensatesa, educació sense rellevància i humanitat sense cap consideració pel sòl.

En la seua laudatio, el professor Ildefons Pla ha explicat que la recerca de Lal sempre ha relacionat la conservació dels sòls amb el canvi climàtic, la producció i seguretat alimentàries i la protecció mediambiental "influït pels problemes de la seua Índia natal i de Nigèria", on va treballar molts anys. En aquest sentit, és una tasca investigadora "dirigida a solventar els problemes més importants, presents i de futur, de la població mundial". També ha recordat que és doctor honoris causa per altres universitats de Alemanya, Moldàvia, Noruega i la Índia.

Per la seua part, el rector de la UdL, Roberto Fernández, ha defensat la col·laboració entre els científics que analitzen la natura, els científics socials i els filòsofs de la moral per tal que la humanitat i el planeta no s'extingeixin. "No n’hi ha prou amb el coneixement científic, ni amb les seues prediccions, sinó que a partir d’aquestes bases hem de reflexionar sobre els valors que han de sustentar la nostra vida col·lectiva", ha dit. En aquest sentit, ha afegit que la ciència sola no pot assegurar ni el bé de la humanitat ni el futur del planeta perquè no pot substituir la responsabilitat política. Ciència i política han de dialogar, escoltar-se i interpel·lar.se per ser efectives, ha afirmat.

El rector, que ha elogiat la trajectòria de Rattan Lal perquè combina la seua producció científica amb l'impuls cívic i ètic i "el seu compromís ecumènic amb la humanitat i el planeta", s'ha mostrat esperançat amb el futur, tot i que això no vulgui dir que ens puguem relaxar. "Sempre hi haurà un Donald Trump entre nosaltres que defensarà els interessos dels poderosos enlloc del nostre futur", ha apuntat.