L'ecologia del moviment del trencalòs pirinenc, al descobert

La UdL lidera el primer estudi amb localitzacions GPS, que publica 'Scientific Reports'

Descarregar Pdf
Primer exemplar amb localitzador GPS de l'Estat, marcat al 2006 Foto: A. Margalida Universitat de Lleida
Primer exemplar amb localitzador GPS de l'Estat, marcat al 2006 Foto: A. Margalida

L'investigador de la Universitat de Lleida (UdL) Antoni Margalida ha liderat el primer estudi exhaustiu amb tecnologia de localització per satèl·lit (GPS) sobre el comportament del trencalòs pirinenc, el voltor europeu més amenaçat. La recerca, que ha publicat avui la prestigiosa revista Scientific Reports del grup Nature, permet avaluar el paper dels espais protegits i la funcionalitat dels punts d'alimentació suplementària (canyets) en la protecció d'aquesta espècie.

Els investigadors de la UdL, la Universitat Complutense de Madrid i la Miguel Hernández d'Elx han monitorat durant vuit anys una vintena d'exemplars de trencalòs de diferents sexes i edats, marcats al Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça. Així, han obtingut més de 66.000 localitzacions GPS que els han permès posar al descobert l'ecologia del moviment d'aquestes aus carronyaires al Pirineu, que semblen moure's menys que els individus d'altres subpoblacions com les d'Andalusia o els Alps.

Els trencalossos territorials, és a dir els que han criat algun cop i tenen niu, es mouen en un espai de 50 quilòmetres quadrats. Mentre, els no territorials (principalment juvenils i subadults) superen els 11.000. La recerca també revela que el 44% de la superfície utilitzada pels individus no reproductius es troba en espais protegits, mentre pels territorials suposa el 54%. Això significa que les aus busquen aliment fora d'aquestes àrees, on hi ha el perill d'esquers enverinats il·legals.

En aquest sentit, Margalida destaca que "cal actuar fora dels espais protegits per millorar la conservació de l'espècie, ja que els problemes poden estar fora d'aquestes àrees que, tot i tenir menys inversions en protecció i conservació, són fonamentals".

Una altra de les dades que posa de relleu l'estudi publicat a Scientific Reports és que el trencalòs no reproductius es desplacen una mitjana diària de 27 quilòmetres diaris, mentre els territorials tan sols ho fan 8 quilòmetres al voltant del niu. En aquest darrer grup, les femelles es mouen més que els mascles (12 quilòmetres diaris per 6,6), tot i que l'alimentació dels polls es reparteix de forma equitativa.

Espanya, amb unes 130 parelles reproductores, acull el 60% de la població europea de trencalossos. La viabilitat d'aquesta espècie al vell continent depèn de la connexió de subpoblacions. D'aquí la importància d'estudis com aquest liderat per la UdL, "ja que el seguiment per satèl·lit d'espècies amenaçades permet optimitzar la presa de decisions a gestors i conservacionistes", explica Antoni Margalida.

Més informació

Article: Spatial and temporal movements in Pyrenean bearded vultures (Gypaetus barbatus): Integrating movement ecology into conservation practice

Notícies relacionades

Oficina de Premsa UdL / 25/04/2016
Reclamen a la UE la retirada del diclofenac per evitar la mort de voltors

Oficina de Premsa UdL / 08/05/2014
El conflicte entre ramaders i voltors, més mediàtic que real

Oficina de Premsa UdL / 05/12/2014
Reclamen la prohibició del diclofenac per danys als carronyairess

Més continguts

National Geographic / 15/10/2015
The Vultures This Man Loves May Soon Disappear / Els voltors juguen un paper ecològic important en l'eliminació dels animals morts. La majoria dels voltors europeus viuen a l'Estat espanyol, i aquests estan en perill de desaparèixer després de la legalització, el març de 2013, de dos productes que contenen diclofenac i que s'utilitzen com a antiinflamatori i analgèsic en les vaques i altres animals. El reportatge de National Geographic compta amb la participació d'Antoni Margalida, investigador del departament de Producció Animal de l'ETSEA i expert en aus carronyaires.