L'eliminació artificial de cadàvers ramaders augmenta l'emissió de gasos d'efecte hivernacle

Segons un estudi publicat pel grup Nature en què participa la UdL

Descarregar pdf
Voltors_Margarida_UdL
Voltors comuns, voltor negre i trencalòs en un punt d'alimentació suplementària / Foto: A. Margalida

La suplantació del servei ecològic que proporcionen les aus carronyaires per l'eliminació artificial de cadàvers de les explotacions ramaderes augmenta les emissions de gasos d'efecte hivernacle, segons afirma un estudi que avui publica Scientific Reports, revista d'accés obert del prestigiós grup Nature, en què participa l'investigador de la Universitat de Lleida (UdL) Antoni Margalida. Els experts ho atribueixen a la normativa europea desenvolupada arran de la crisi de les vaques boges (2002/1774/EC).

La recerca - amb el títol Supplanting ecosystem services provided by scavengers raises greenhouse gas emissions- assegura que l'obligatorietat de retirar i destruir tots els cadàvers a plantes autoritzades provoca l'emissió a l'atmosfera de 77.344 tones de CO2 com a resultat del transport, el que representa el 25% de les emissions derivades del cultiu d'arròs o el 8% de la indústria química.  A més, l'eliminació artificial de les restes animals també suposa el pagament anual per part dels ramaders i les administracions públiques d'uns 40 millones d'euros a les companyies d'assegurances. 

"Atès que Espanya és un dels països d'Europa que ha de pagar més per complir amb el protocol de Kyoto, la substitució del servei ecològic proporcionat pels carronyaires per un altre d'artificial suposa un increment innecessari en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que ha de ser considerat, tant des del punt de vista ecològic com  econòmic", afirmen els investigadors.

A banda de Margalida, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la UdL, l'article el signen Zebensui Morales, Juan Manuel Pérez-Garcia, Marcos Moleón, Francisco Botella, Carolina Lazcano i José  Antonio Sánchez-Zapata, de la Universitat Miguel Hernández; Martina Carrete, de la Universitat Pablo de Olavide; Rubén Moreno-Opo, de la Universitat Complutense de Madrid; i  José  Antonio Donázar, de l'Estació Biològica de Doñana-CSIC.