Recomanen més vigilància després d'un ictus transitori

El risc de recurrència es concentra entre el segon i el cinquè any posterior

Descarregar pdf
neurocienciesclíniquesUdL
Purroy, al centre, amb el grup de neurociències clíniques / Foto: IRBLleida

El seguiment a les persones que han patit un ictus transitori o un accident cerebrovascular menor s'ha de mantenir almenys durant 5 anys, ja que la meitat dels episodis de recurrència es concentren entre el segon i el cinquè anys posteriors. Així ho revela el primer estudi científic internacional d'avaluació de pacients a llarg termini, liderat per la Universitat de la Sorbona (París) i en què ha participat la Universitat de Lleida (UdL). Els resultats, publicats a The New England Journal of Medicine -considerada la revista mèdica amb major factor d'impacte- també s'acaben de presentar a la 4a European Stroke Organisation Conference, que té lloc  a Göteborg (Suècia).

En la recerca han pres part 42 centres de 21 països de tot el món, com ara el Regne Unit, Alemanya, Japó, el Líban, Austràlia, Mèxic o els Estats Units. A nivell de l'Estat espanyol, han pres part experts de la Universitat Autònoma de Barcelona, la de Castella la Manxa i Lleida. En el cas de la UdL, mitjançant el professor de la Facultat de Medicina Francesc Purroy, també vinculat al Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) i el Grup de Neurociències Clíniques de l'IRBLleida.

L'estudi multicèntric TIAregistry.org ha seguit 3.847 pacients durant 5 anys. D'aquests, més de 200 eren de Lleida. "Fins ara, hi havia pocs estudis respecte d'aquest tema i cap d'ells amb tants pacients com aquest", ha destacat Purroy. Les conclusions assenyalen que hi ha possibilitats de reduir els accidents cerebrovasculars recurrents mitjançant mesures de prevenció secundàries més enllà del primer any. I és que un 50'1% de les recaigudes es registren entre el segon i el cinquè any posteriors al primer episodi.

Els resultats indiquen que el risc de recurrència es controla durant el primer any de seguiment, però que després es registra un nombre de recurrències significatives. Aquests indicadors poden mostrar que el compliment del tractament en els pacients no és el més adient o que, potser, l'esforç dels facultatius per controlar els factors de risc decau. 

Text: Comunicació IRBLleida / Premsa UdL