Seguiment pioner a trencalossos amb GPS

En el marc d'un projecte de recerca de l'ETSEA, amb suport de la Generalitat

Descarregar Pdf
trencalòs seguiment
Prenent mides a un dels exemplars Foto: TES

Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) estan desenvolupant un projecte de recerca sobre l'ús de l'espai de les quatre espècies de voltor que conviuen als Pirineus. Per primer cop a Catalunya, han col·locat dispositius emissors GPS a dos polls de trencalòs (Gypaetus barbatus) en llibertat. Ho han fet amb la col·laboració de tècnics de la Generalitat, del Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals i de la Societat Aragonesa de Gestió Agroambiental (SARGA).

Els agents rurals han accedit als nius, situats en penya-segats de la comarca del Pallars Jussà, per agafar mostres de sang als polls, d'uns 90 dies d'edat, prendre'ls-hi mesures i col·locar-los el dispositiu. Les anàlisis serviran per a determinar el sexe i comprovar el seu estat de salut. El GPS permetrà conèixer el moment en què el polls abandonin el niu, així com els seus moviments pels Pirineus.

L'objectiu de l'estudi és aprofundir en el coneixement de l'ecologia de diverses espècies de rapinyaires: el trencalòs, l'aufrany (Neophron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus) i el voltor negre (Aegypius monachus). Les dades recollides permetran conèixer amb detall l'ús de l’espai que fan totes aquestes espècies, que són cabdals en els ecosistemes agro-ramaders, pel seu paper en l'eliminació de les carronyes del bestiar domèstic que mor a la muntanya, i en la prevenció de la propagació de malalties.

Després de ser una espècie amenaçada, amb només 6 parelles a la dècada dels 80, actualment la població en llibertat de trencalòs al Pirineu català arriba a les 48 parelles (un 33% del total). No obstant això, la mortalitat per l'ús de verins, col·lisió amb cables, i intoxicació amb el plom de les bales que es fan servir per a caçar, mantenen el nivell d'alerta força alt. Els experts confien que el seguiment serveixi per contribuir a evitar que l'espècie entri de nou en un ràpid procés de regressió.


Text: Premsa Territori i Sostenibilitat / Premsa UdL