Descarregar Pdf
 
  CLIP: Purins: un impuls per al blat de moro
 

 
Purins: un impuls per al blat de moro
"El medi ambient" | Televisió de Catalunya | 06/11/2012
 
Des de fa uns deu anys, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida estudia l'aplicació de purins als conreus de blat de moro. Les dades indiquen que el rendiment és pràcticament igual que amb adobs minerals i molt més barat.

A les comarques de Lleida hi ha més de 3 milions de porcs i 130.000 caps de vaquí. Això genera una gran quantitat de purins. Durant molt de temps, aquestes dejeccions eren una nosa que calia treure's de sobre. Però en els darrers anys, a causa de la pujada del preu dels adobs sintètics, se n'aprecia el valor com a font de nutrients en agricultura.

Almacelles, març, 2012

Des de fa uns deu anys, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida estudia l'aplicació de purins als conreus de blat de moro, en particular a Almacelles i Gimenells. Es busca la millor manera d'aplicar-los, les dosis més adients i se n'investiga la repercussió en la producció i en el medi ambient. L'aplicació en rella és més laboriosa i cara, però també disminueix la possible contaminació i les olors en relació a la tradicional aplicació en vano.

Les quantitats aplicades i la composició es controlen a cada assaig. També es fan anàlisis del sòl per conèixer diversos paràmetres. Amb les mostres procedents de diferents profunditats, se sabrà quant nitrat ha assimilat el terreny. I això permetrà controlar de la millor manera possible els purins aplicats i els efectes en el sòl i en la producció de panís.

Els estudis fets fins ara amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació assenyalen que, aplicant les quantitats adequades, el rendiment amb purins no és més baix que amb fertilitzants sintètics.

Jaume Lloveras, catedràtic Universitat de Lleida:
"Jo diria que poden ser una mica més alts aplicant purins, perquè té altres efectes, no solament de nitrogen, fòsfor i potassi, sinó que enriqueix el sòl amb matèria orgànica. Per tant, a la llarga, afavoreix el cultiu."

A poc a poc, els camps de blat de moro abandonen el color marró i s'omplen de les diverses tonalitats de verd. I el panís cada vegada és més a punt per a la recol·lecció.

Setembre, 2012

I això es fa al setembre. Amb el suport del departament d'Agricultura i de l'IRTA i en el marc d'un pla de millora de la fertilització agrària, es recullen els fruits de tota la feina anterior. Aquest any, les condicions meteorològiques han donat una collita molt bona. Els resultats indiquen una producció de 15.000 quilos per hectàrea a les parcel·les tractades amb adob mineral i 14.500 a les que s'hi van aplicar purins. És a dir, gairebé el mateix, però amb un estalvi econòmic important.

A Lleida, hi ha unes 30.000 hectàrees sembrades amb blat de moro, si bé les variacions del preu i les bones mesures agràries fan que s'alterni amb altres conreus. L'ús de purins pot afavorir una fertilització eficient i més barata, a part de donar sortida a un residu contaminant.

Un reportatge de X. Duran - A. Casado - J. Palau
 


   Darrera modificació: