El conflicte pot ser una oportunitat de millora, i el joc, un laboratori de relacions socials. Aquests són alguns dels conceptes que treballen la trentena d'alumnes del curs
Educació i conflicte: el paper del joc com a element de socialització que té lloc aquests dies a la Seu d'Urgell dins la
17a Universitat d'Estiu de la UdL. El seu objectiu principal és treballar la resolució de discrepàncies en la vida quotidiana, tant en l'àmbit de l'ensenyament com en el familiar o personal, fent especial incidència en la prevenció i la gestió de les situacions conflictives a través de diferents tipus de jocs (tradicionals, esportius etc).
Coordinat pel catedràtic de Sociologia de la UdL, Fidel Molina, aquest curs analitza diferents tipus de joc. En els competitius, com ara el de les gerres o el dels quatre cantons, cal saber relativitzar els resultats, és a dir, aprendre a guanyar i a perdre; mentre que els anomenats cooperatius -els castellers per exemple-, són "veritables tresors per conèixer com hem de pactar les regles, respectar els altres i superar reptes col·lectius", explica Molina. Altres jocs, afegeix, com ara les bitlles, els malabars, o algunes modalitats d'atletisme, poden servir per a que cadascú conegui les seues virtuts i les seues limitacions, sense que intervinguin altres persones.
Molina explica que el joc en sí també pot generar conflictes: voler competir quan no és necessari, rebutjar el pacte d'un altre, anar massa ràpid per solucionar una situació... Però el conflicte no té per què ser necessàriament negatiu. Segons el coordinador del curs, "tot depèn de la seua gestió perquè es converteixi en una situació enriquidora".