14 d'octubre de 2011

"Les nostres democràcies estan rovellades i els nostres mitjans de comunicació també". Amb aquestes paraules Iñaki Gabilondo iniciava una dura crítica a alguns dels fonaments del nostre sistema, tot insistint en el fet que ambdós estan caminant per camins equivocats. La lliçó inaugural del curs acadèmic 2011-2012 de la Universitat de Lleida, a càrrec d'uns dels professionals de la comunicació més prestigiosos del país, començava en català amb un record per al seu besavi, nascut a Horta de Sant Joan. Les primeres paraules del periodista, que van arrencar els aplaudiments d'una sala plena de gom a gom, van anar desgranant, en un discurs complet i crític, l'actual situació econòmica i política mundial, "un model insostenible i sense horitzó" que anuncia, va dir, canvis tel·lúrics de gran importància.

Implacable amb la impunitat del sistema financer, al qual s'ha sotmès el poder polític, Gabilondo també va tenir paraules contundents pels partits polítics, als quals va qualificar de secta, capelles tancades i grups militars "més preocupats per les seues vicissituds que per les dels ciutadans." Per la seua part, els mitjans de comunicació, de la mateixa manera que la política, estan viatjant pel seu compte per un camí equivocat, vivint des d'una supèrbia absoluta els moviments socials que s'estan generant, allunyant-se del pols del carrer, "i això no pot seguir com fins ara". És per això que el veterà periodista va instar els seus col·legues a fer autocrítica i a fonamentar en els principis ètics l'exercici de la professió. "L'ètica és la nostra salvació, sense ella morirem", va afirmar. Tot i així, aquesta confusió -va continuar adreçant-se als joves-, ha de servir per corregir els fonaments de la democràcia i el periodisme, com a únic camí perquè el món tingui futur.

Malgrat l'escenari desolador, Gabilondo es va declarar esperançat amb l'ésser humà, i va afirmar haver dipositat aquesta esperança en la universitat, d'on estan sorgint i sorgiran noves línies de pensament, de ciència i de tecnologia que duran la renovació i el futur. "És a la universitat on estan les bengales que poden il·luminar un temps fosc". Amb una reivindicació del somni, aquell que toca de puntetes els núvols baixos -va precisar-, Iñaki Gabilondo va acabar el seu discurs convençut que la Universitat de Lleida serà més universal si s'esforça a servir la ciutadania.

Els universitaris de Lleida van protestar contra les retallades / FOTO: UdL

Per la seua part, el rector de la UdL, Roberto Fernández, va lamentar que les retallades pressupostàries de la Generalitat afectin per igual totes les universitats catalanes. "Ens sembla injust quan diversos centres han incomplert les regles del joc i nosaltres hem fet sempre els deures", ha assegurat. Per això, el rector va dir que les retallades "haurien d'aplicar-se de manera proporcional al grau de fiabilitat i rigor institucional de cadascú". Tot i que la UdL assumeix els sacrificis i la corresponsabilitat que reclama el Govern, Fernández va afirmar que "hi ha una línia vermella que no s'hauria de traspassar si Catalunya vol tenir assegurat un futur competitiu en el marc d'un món globalitzat".

El rector, que va demanar a la comunitat universitària que continuï fent esforços davant la "delicadíssima situació econòmica", va fer una crida a la societat ponentina i les seues institucions perquè "ens segueixin donant el seu suport i els seus recursos", però sense que ningú "es deixi portar pel pessimisme o el fatalisme". Fernández, tal i com ho havia fet abans el president del Consell Social, Ramon Roca, va demanar al Govern un mapa de titulacions a Catalunya que tingui en compte amb fets, i no només amb paraules, el que es estratègic en cada territori.

El secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà -que va rebre una sorollosa pitada abans de començar l'acte- va anunciar noves mesures per "primar la qualitat i no la quantitat", com ara un nou model de personal acadèmic, de governança, una política de taxes més equitativa, una racionalització de l'oferta acadèmica, així com la possibilitat de poder compartir serveis d'informació i de comunicació entre les diferents universitats.