17 d'abril de 2013

La proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat Lluís Companys va ser quelcom més que una reacció al nomenament de tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) o una concessió a les pressions dels sectors separatistes del seu partit, Esquerra Republicana. Responia a "la voluntat d'amplis sectors de la societat catalana a resistir l'amenaça feixista" que s'estenia per Europa. Així ho defensa el professor associat de la Universitat de Lleida i investigador de la Pompeu Fabra, Manel López, a Els fets del 6 d'octubre de 1934 (Editorial Base, 2013), que es presenta aquest divendres, a les 19.30h, al Casal Ocell Negre de Lleida.

Es tracta del treball més exhaustiu fins a la data sobre aquell moment històric. López ha realitzat una recerca de 5 anys sobre arxius documentals i més de seixanta publicacions periòdiques. Tenint en compte el context d'efervescència política a Europa, analitza l'ambient que es respirava a les ciutats i pobles de Catalunya per entendre la dimensió social i popular de la insurrecció. El professor de la UdL ofereix "una visió global" per entendre" les decisions de Companys en el context de les mobilitzacions camperola i obrera", segons el professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Fontana, que signa el pròleg. A més de les accions de les autoritats i dels aspectes ideològics, l'obra centra el focus en el "moviment real".

López afirma que l'octubre català és fruit "de la tensió acumulada des de novembre de 1933". La premsa de l'època reflecteix que "l'esquema feixisme/antifeixisme va adquirir centralitat en la vida política". L'autor subratlla que "l'amenaça possible i tinguda com a real de la dreta antirepublicana significava l'atac frontal a l'autonomia catalana, al projecte socialment reformador del govern autònom, els petits avenços assolits i les expectatives que pretenien una transformació profunda en un sentit social i nacional revolucionari".