Fins a 27 investigadores i investigadors de la UdL, entre els més citats del món

Luisa F. Cabeza, de l'EPS, la millor situada a carrera investigadora i producció del darrer any

Descarregar pdf
GREIA
Álvaro de Gracia, al laboratori / Foto: GREiA-UdL
Un total de 27 investigadores i investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) es troben a la base de dades dels científics més citats arreu del món, elaborada per experts de la Universitat de Stanford (Estats Units), l'empresa de cienciometria SciTech Strategies Inc. i l'editorial científica Elsevier. En la darrera actualització, realitzada el passat agost amb dades fins el 2020, la UdL ha passat de tenir 20 a 27 representants entre les 190.000 persones més destacades en 22 camps científics durant l'últim any. D'aquests, 13 estan vinculats a Agrotecnio-UdL; 9, a l'Inspires; 3, a l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida); 1, a la Facultat de Dret, Economia i Turisme (FDET) i 1, al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Tenint en compte tota la seua carrera, la Universitat de Lleida compta amb 19 representants entre el 2% dels més destacats a nivell internacional.
 
La millor posicionada als dos llistats és la catedràtica laboral de l'Escola Politècnica Superior (EPS), Luisa F. Cabeza Fabra. La responsable del grup de recerca GREiA ocupa el lloc 1.687 tenint en compte la producció científica del 2020, amb 6.252 referències excloent les autocites. La segueixen Gustavo Slafer, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA), al lloc 22.100 i 1.481 citacions; i Álvaro de Gracia, de l'EPS, a la posició 27.319 i 1.507 cites. Repeteixen Reinald Pamplona i José Manuel Porcel, de la Facultat de Medicina i l'IRBLleida, als llocs 28.514 i el 40.466, respectivament; Olga Martín-Belloso (ETSEA), al 49.622; Paul Christou (ETSEA), al 52.217; Concha Ramos (ETSEA), al 55.317; Daniel Chemisana (EPS), al 72.201; José Antonio Martínez-Casasnovas (ETSEA), al 76.705; Sònia Marín (ETSEA), 76.877; Fernando López-Gatius (Agrotecnio), al 78.105; Laura Salvia-Trujillo (ETSEA), al 81.011; Robert Soliva (ETSEA), al 100.007; Albert Castell (EPS), al 117.032; José Manuel Valdivieso (Medicina-IRBLleida), al 132.570; Eduard Oró (EPS), al 141.081; i Jaume Giné (EPS), al 174.754.
 
Entren per primer cop en aquest llistat Estela Mariné (FDET), a la posició 89.907; Albert Ibarz (ETSEA), a la 133.859; Isabel Lara (ETSEA), a la 141.297; Víctor Resco de Dios (ETSEA), a la 143.186; Ángel G. Fernández (EPS), al 157.955; Laia Miró (EPS), a la 175.804; Gabriel Pérez (EPS), a la 190.303; Lluís Coll (CTFC-ETSEA), a la 346.143 i Lorenzo Fraile (ETSEA), a la 401.580. Comparant amb les dades del 2019, la UdL ha perdut Maria José Motilva, actualment a la Universitat de La Rioja; Xavier Matías-Guiu, adscrit ara a l'Hospital de Bellvitge; i Alejandra Rojas (ETSEA). El número 1 a nivell internacional durant el 2020 ha estat Zhong Ling Wang, de l'Institut de Tecnologia de Georgia (Estats Units), amb 44.940 cites. Avelino Corma, de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ-CSIC-UPV), es manté com a primer espanyol, a la posició 63 del llistat. Quant a institucions catalanes, Manel Esteller, de la Universitat de Barcelona, es troba al lloc 173.
 
Quant al global de la carrera investigadora, Luisa F. Cabeza pren el relleu a Paul Christou com a número 1 de la UdL. Se situa al lloc 13.317 del món, pujant 5.232 posicions respecte a l'anterior llistat, amb 481 publicacions. Christou apareix al número 16.103 i 255 articles. Segueixen Gustavo Slafer (24.627), Reinald Pamplona (39.547), José M. Porcel (52.681), Xavier Matias-Guiu (57.240), Fernando López-Gatius (69.380), Olga Martín-Belloso (90.065), Concha Ramos (101.293), José Antonio Martínez-Casasnovas (110.785), Sònia Marín (122.219), Loreta Medina de la Facultat de Medicina-IRBLleida, al 122.960; Albert Ibarz (152.394), Daniel Chemisana (158.028), Álvaro de Gracia (167.189), Robert Soliva (174.504) i Jaume Giné (222.581). 
 
Les novetats de la UdL en aquest llistat actualitzat són Antonio J. Ramos (ETSEA), al lloc 176.456, i Albert Castell (EPS), al 319.022. A nivell mundial, segons l'actualització d'aquesta base de dades, el científic més destacat per tota la seua carrera és Michael Grätzel, de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), amb 1.636 publicacions des de 1971. Tant en l'àmbit estatal com en el català repeteixen primera posició Avelino Corma, al número 28 del llistat i 1.350 articles; i Manel Esteller, al 127 amb 627 publicacions.