La UdL identifica uns 15.000 lleidatans represaliats pel franquisme

Fruit de més de 20 anys de recerca de Conxita Mir, que els publica en un llibre

Descarregar Pdf
repressiofranquismelleida-foto-PagesEditors
Mir, tercera per l'esquerra, abans de la presentació a l'IEI Foto: Pagès Editors

Prop de 15.000 lleidatans van ser represaliats per la dictadura franquista entre els anys 1938 i 1963, moment en què la creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) va limitar els poders excepcionals que fins llavors havia tingut l'exèrcit. És la conclusió de més de 20 anys de recerca de la catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Lleida (UdL), Conxita Mir. El llibre Tenien nom. Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963), publicat per Pagès Editors i l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), posa per primer cop el llistat de víctimes en negre sobre blanc, poble a poble. La investigació continua oberta.

L'obra inclou els processats en consells de guerra o afectats per alguna de les diligències durant la dictadura franquista. També, els noms dels què foren jutjats com a responsables polítics, passaren a l'exili sud-americà o acabaren deportats en algun camp nazi. "S'han fet molts treballs d'investigació de les víctimes de la repressió a nivell local, però aquest és el primer i de moment únic d'una província per complet", ha destacat Mir.

La catedràtica ha comptat amb amb la col·laboració dels becaris predoctorals de la UdL Albert Rafael Cots i Gabriel Ramon-Molins. El recull s'ha fet "amb la voluntat de recuperar la memòria de la gent anònima perseguida durant la dictadura franquista i d'avaluar l'abast de la por i de la desmobilització que el règim instituí, tant sobre els perdedors com sobre la societat en general", han destacat els investigadors.

Conxita Mir remarca que "l'anàlisi de la violència franquista en l'àmbit local permet constatar els efectes que aquesta tingué sobre les classes populars, que són les que majorment en patiren les conseqüències, així com l'abast de la seua penetració en el teixit social. La desaparició de famílies senceres de tants pobles de Catalunya, de les quals tot just en queden petjades, significà una pèrdua humana important en cada localitat, com queda reflectit en les dades agregades que aportem. Recuperar les seues vivències, cercant alguns d'aquests rastres que sens dubte obren nous camins a la recerca històrica, constitueix segurament una de les virtuts d'aquesta obra".

Vilamòs, amb un 12,50% de la població represaliada (segons el cens d'habitants del 1936), encapçala el rànquing de municipis afectats per la repressió franquista a Lleida. La Guingueta d'Àneu lidera la llista de municipis amb un percentatge més alt de veïns que van ser executats (23, un 2,16%). El llibre també representa una crida perquè molta gent que encara guarda algun tipus d'informació familiar la faci pública.


Text: Oficina de Premsa UdL / Comunicació Pagès Editors