Un test multi-microARN millora la predicció de mortalitat a la UCI

Estudi coordinat des de Lleida, en el marc del projecte CIBERESUCICOVID

Descarregar pdf
COVID-NIAID
Cèl·lula apoptòtica infectada per COVID / Foto: NIAID (CC BY 2.0)
Una signatura de 4 microARN al plasma sanguini millora la predicció primerenca de mortalitat en pacients crítics a les Unitats de Cures Intensives (UCI). Així ho afirma una recerca coordinada pel catedràtic laboral de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador de l'IRBLleida Ferran Barbé, que s'ha publicat a la revista Respiratory Research. L'estudi, en què han participat 19 UCIs d'arreu de l'Estat espanyol, s'emmarca en el projecte CIBERESUCICOVID de l'àrea CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) de l'Institut de Salut Carlos III.
 
L'equip va recopilar, entre març de 2020 i febrer de 2021, 503 mostres de plasma dels pacients durant les primeres 48 hores després de l'ingrés. Després de quantificar el perfil de microARNs circulants, van construir una signatura composta per 4 microARN que permetia categoritzar-los segons el seu risc de mortalitat. Mitjançant una anàlisi d'enriquiment funcional, el personal investigador ha identificat, addicionalment, nou rutes moleculars associades a la COVID-19 greu. "Això ens brinda una valuosa informació sobre els mecanismes subjacents de la malaltia. Això podria aplanar el camí per al desenvolupament de noves teràpies i enfocaments de tractament que ajudin a combatre aquesta patologia de manera més efectiva", afirma Barbé.
 
En la recerca han participat investigadores i investigadors de la UdL i l'IRBLleida, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Salamanca, l'Hospital Universitari de Jerez, l'Hospital Universitari Río Hortega de Valladolid, l'Hospital Universitari Infanta Leonor de Madrid, l'Hospital Son Llàtzer (Palma de Mallorca), l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla (Santander), l'Hospital de Mataró, l'Hospital Universitari San Pedro de Alcántara (Càceres), l'Hospital Universitari Lucus Augusti (Lugo), l'Hospital Universitari Torrejón (Madrid), el Complex Hospitalari Universitari d'Ourense, el Complexe Assistencial Universitari de Palència, l'Hospital Universitari Príncipe de Asturias (Alcalà d'Henares), l'Hospital Universitari La Paz (Madrid), l'Hospital Universitari Virgen de Valme (Sevilla), l'Hospital Clínic i Universitari de València, l'Hospital del Mar (Barcelona), l'Hospital Nuestra Señora de Gracia (Saragossa), l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (Barcelona), l'Hospital Universitari de Getafe (Madrid), l'Hospital Universitari La Fe (València) i el Barcelona Supercomputing Center.
 
L'estudi ha comptat amb finançament de l'Institut de Salut Carlos III, CIBERES, la Unió Espanyola d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA) i la Fundació La Marató de TV3.
 
TEXT: Comunicació CIBER-ISCIII / Premsa UdL