El comportament sedentari es refereix a aquelles activitats que realitzen les persones assegudes, reclinades o ficades al llit, mentre estan despertes i que utilitzen molt poca energia. L'estil de vida de les societats actuals no afavoreix la pràctica d'activitat física, provocant que la conducta sedentària sigui pròpia de les tasques quotidianes, laborals i del temps d'oci, induint al fet que, aproximadament el 60% de les hores en les quals els adults es troben desperts (9.3 hores/dia), es dediquin al temps sedentari (Healy et al., 2007). Concretament, en l'entorn laboral i acadèmic universitaris, les jornades se succeeixen assegudes durant hores, sense moltes possibilitats de canvis de posició, la qual cosa dificulta disminuir el temps de comportament sedentari.

S'ha demostrat que, amb independència del temps que les persones dediquin a la pràctica d'activitat física moderada o vigorosa, passar més de 7 hores de sedentarisme al dia augmenta el risc de mort per qualsevol causa (Chau et al., 2013). Tant és així, que fer exercici regularment no evita els problemes que produeix estar assegut moltes hores al llarg del dia, donant lloc a una situació denominada “efecte d'interferència”, referint-se a la interacció entre els beneficis de complir amb les recomanacions d'activitat física, els que es veurien afectats per la conducta sedentària, i els efectes perjudicials en la salut que presenten les persones sedentàries, els que podrien millorar si aquestes realitzen activitat física regular d'intensitat lleugera.

Per això, es recomana que, durant el desenvolupament de la jornada laboral o d'estudi, la durada del comportament sedent sigui d'entre 20 a 30 minuts, o fins a un màxim de 60 minuts, i que s'incloguin interrupcions breus o pauses actives de 2-5 minuts per cada 20-30 minuts de temps sedentari o 5 minuts per cada 60 minuts (Dunstan et al., 2012), podent-se dur a terme amb una activitat física d'intensitat lleugera, com caminar lent o aixecar-se de la cadira.

Les universitats, en el seu propòsit de contribuir en l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, són responsables de la implementació d'estratègies i el desenvolupament de programes destinats a reduir els hàbits sedentaris, a fomentar l'activitat física incidental en el propi context universitari i durant la jornada laboral o d'estudi, contribuint al fet que la comunitat universitària adquireixi una condició física saludable.

En aquesta línia d'actuació, la incorporació d'accions com la «Pausa Saludable», consistent en la inclusió de sessions de 15 minuts d'exercici físic planificat i dirigit per personal expert en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, que es desenvolupa durant la jornada laboral dels treballadors i treballadores, o els «Meets Saludables» presentant-se com una alternativa a reunions laborals o tutories acadèmiques en espais tancats on l'activitat física pren protagonisme en desenvolupar-se aquestes en forma de caminada i a l'aire lliure, són estratègies que es recomanen per a l'abordatge d'aquesta comesa.

Altres mesures que es poden dur a terme per a trencar amb la conducta sedent de manera individual i en el lloc de treball o estudi serien:

• Lliurar correu personalment dins de l'edifici en el qual es treballa.
• Posar-se dempeus mentre es parla per telèfon.
• Dur a terme converses dempeus amb un/a company/a.
• Treballar o estudiar dempeus o passejant per un breu període de temps. - Aixecar-se i asseure's de la cadira diverses vegades seguides.
• Caminar pel passadís de l'edifici.
• Pujar i baixar les escales de l'edifici.