Borsa de professorat UdL per a les AEU

Curs 2022/23

Alimentació

Francisco Molino Gahete

Aprèn a interpretar una etiqueta alimentària
Sabem què mengem? El frau alimentari

Antropologia

Emili Baldellou Pàmpols

De la tragèdia grega al reality show. una idiotització programada.
Tot és mentida. Els amos de la granja.

Astronomia

Josep Mallol Gurgui

Astronomia. Viatge per l'Univers

Biologia

Delfi Sanuy Castells

L’evolució biologica. La teoria que va canviar el món

Ciència

Ramon Canela i Garayoa

Plàstics i bioplàstics
Què són els biocombustibles i els biolubricants?

Joaquim Egea Navarro

Funcionament del nostre cervell
Animals models en recerca biomèdica i manipulació genètica: que podem i que no podem fer en humans

Marina Laplana Lafaja

Epigenètica, la vida deixa empremta.
El pernil o el millor pernil, uns quants gens fan una gran diferencia.

Maria Mercè Solé Ferrer

Reutilització de la remolta de l'oliva

Cinema

M. Carme Figuerola Cabrol

El mite de Carmen: de la literatura a les arts

Marta Giné Janer

Del tango al cinema, passant per la literatura

Dret

Carles Enric Florensa i Tomàs

Dret civil de Catalunya
Protecció de la persona consumidora

Ecologia

Delfi Sanuy Castells

Canvi climatic. Cal preocupar-nos?

Economia

Pere Enciso i Rodríguez

Renda Bàsica Universal
Estem vivint ja en el colapse?

Ramon Morell Rosell

Les criptomonedes: Desapareixerà el diner en efectiu?
Les Terres de Lleida i la pagesia

Filologia

Carmen Cuadrado Cano

Anàlisi de la conducta escrita
Anàlisi de la comunicació no verbal

Flora Grífol Aldabó

Tots els camins van a Roma

Roser Jurado Regué

Creació literària: Inventem històries fantàstiques
Parlem bé: evitem els barbarismes

Rosa Maria Mateu Serra

La cortesia comunicativa
El silenci com a fenomen comunicatiu

Ramon Sistac Vicén

El català occidental i la llengua estàndard
El Pirineu lingüístic

Geografia

Ramon J Batalla Villanueva

Recursos hídrics i canvi global a la conca de l'Ebre

Història

Quintí Casals Bergés

El Front del Segre durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)
Francesc Macià i Lleida, una vinculació desconeguda

Flora Grífol Aldabó

Fer-se dona a Roma: som hereus de l'antic patriarcat romà?

Gabriel Ramon-Molins

Història econòmica de Catalunya: l'origen d'una Catalunya pròspera
La Repressió Franquista a les Comarques de Lleida

Albert Roca Álvarez

Història multicultural de la medicina
Història i cultura d'Àfrica: contribucions de les cultures africanes a la història de la Humanitat

Història de l’art

Esther Solé i Martí

Descobrint Lluís Domènech i Montaner
Miró i Barcelona: un artista, una ciutat

Literatura

M. Carme Figuerola Cabrol

Autoficció i gènere: construir identitats des de la literatura

Marta Giné Janer

Conmemoració de l'aniversari de: 1. Molière 2. Gabriel Ferrater

Anna Maria Martí Solé

Dones catalanes als camps de concentració: esperança, lluita i resiliència

Medi ambient i Ecologia

Javier Alvarez Rodriguez

Impactos y beneficios de la actividad ganadera sobre el territorio

Astrid Ballesta Remy

Les abelles: unes obreres que cal protegir

Carles Giné-Janer

Sostenibilitat en temps d'emergència climàtica

Maria Mercè Solé Ferrer

Tractament de les aïgues residuals

Música

Màrius Bernadó i Tarragona

Veure la música: sons que ens expliquen històries
D’’on caram va sortir, això de l’’òpera (i com és que agrada tant)?”

Javier de Castro Fresnadillo

The Beatles. Un fenomen cultural irrepetible de més de cinc dècades d’història
Música pop i cançó ié-ié en català durant els anys seixanta

Josep Mallol Gurgui

Escoltar i entendre música

Pedagogia

Glòria Jové Monclús

Les arts i la vida quotidiana

Anna Soldevila Benet

Petons, abraçades i pessigolles. Els padrins i les padrines eduquem.
Noves formes de (b) vellesa. Reptes socials i emocionals de l'envelliment.

Periodisme i Comunicació

Anna Maria Martí Solé

La comunicació no verbal: allò que diem sense paraules

Psicologia

Carles Alsinet Mora

Descobreix les teves fortaleses personals i socials
Psicologia: Eines per viure bé

Cristina Petreñas Caballero

El procés d'aculturació dels joves d'origen immigrant al sistema educatiu català
La capitalització de la llengua i la cultura d'origen en l'alumnat d'origen immigrant en el sistema educatiu català

Salut

Sílvia Carles Gomà

Biomecànica de la marxa humana

Vincenzo Liuzzo

Microgimnàstica i consciència del cos

Sílvia Solé Cases

Técniques de Relaxació o de Conciència Corporal
Introducció a la Meditació Mindfulness

Rosa M Soler Tatché

Malalties degeneratives del sistema nerviós: bases cel·lulars de la funció i la degeneració de les neurones

Sociologia

Anna Mata Romeu/ Joan Pallarés Gòmez

Nous models familiars i de convivència. oportunitats i reptes
La Renda Bàsica per a construir ciutadania

Tecnologia

Enric Brescó Baiges

El poder de les Xarxes Socials
Esclaus tecnològics

Toni Granollers i Saltiveri

En un mon dominat per la tecnologia, pot accedir-hi tothom i fer-ho fàcilment??

Lluis Miquel Pla Aragones

Importància del BigData a l'agricultura

 

Carles Alsinet Mora
Facultat d'Educació, Pedagogia i Treball Social - Departament de Psicologia
659128682
carles.alsinet@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Descobreix les teves fortaleses personals i socials

La nostra societat ens acostuma a centrar-nos en tot allò que ho fem malament o no fem bé, en aquest taller, des de la psicologia positiva, volem treballar el concepte de les fortaleses personals. Les fortaleses personals són qualitats positives de la forma de ser de les persones, que impacten en la manera de pensar, de sentir i de comportar-se, donant sentit i plenitud a les seves vides. La ciència ha identificat 24 fortaleses principals, les quals som capaces d'expressar i que són universals, van més enllà de la religió, la cultura, la família, la política, etc. Al llarg d'aquest taller coneixerem quines sn aquestes fortaleses i com les podem enfortir

Psicologia: Eines per viure bé

A partir d'un breu recorregut a la història de la psicologia, s'explicaran i es desenvoluparan eines per l'autoconeixement, i el millor coneixement dels altres amb la finalitat de gaudir de la nostra companyia i de la de les persones que ens envolten.

 

Javier Alvarez Rodriguez
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Departament de Ciència Animal
649211468
javier.alvarez@udl.cat

Puc impartir docència a Alcarràs, Almacelles i Baix Segre (Soses)

Impactos y beneficios de la actividad ganadera sobre el territorio
 

Emili Baldellou Pàmpols
Facultat de Lletres - Cultura UdL
696982748
emili.celler@gmail.com

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

De la tragèdia grega al reality show. una idiotització programada.

Aquesta xerrada proposa un recorregut per les diverses formes d'espectacle que han generat les diverses societats, enteses com un mirall d'elles mateixes. Segons l'autor, aquest recorregut qüestiona la idea de progrés moral i espiritual.

Tot és mentida. Els amos de la granja.

Aquesta xerrada posa en evidència, mitjançant el mètode deductiu, les grans farses de la societat occidental, així com la sinistra piràmide de poder que amaguen.

 

Astrid Ballesta Remy
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria
973702566
astrid.ballesta@udl.cat

Puc impartir docència a Alcarràs, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Les abelles: unes obreres que cal protegir

Les plantes necessiten els pol·linitzadors per a la seva multiplicació. I l’abella és el principal actor, ja que són responsables del 85% de la pol·linització a nivell mundial. La biodiversitat de qualsevol paisatge està condicionada per la presència d’aquestes obreres. S’avalua que les abelles aporten cada any entre 4 i 7.000 milions d’€ a la biodiversitat de l’Estat o 24.000 milions d’€ a l’agricultura europea tot i treballant gratuïtament. Per aquesta raó, es considera des de fa uns anys que les abelles són un factor més de la producció agrícola com poden ser l’aigua o els adobs. Es pretén explicar perquè són tant importants i què hem de fer per cuidar i protegir-les.

 

Ramon J Batalla Villanueva
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl
630992606
ramon.batalla@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Linyola, El Palau d'Anglesola, Tremp i Vilanova de Bellpuig

Recursos hídrics i canvi global a la conca de l'Ebre
 

Màrius Bernadó i Tarragona
Facultat de Lletres - Departament d'Història de l'Art i Història Social
615 148 006
marius.bernado@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Veure la música: sons que ens expliquen històries

Sovint, la música ha servit per suggerir o descriure, a través dels sons, imatges visuals, històries, situacions, espais o, fins i tot, idees. En alguns moments més que en altres, aquest interès per adaptar la música a un “programa”, a una mena de guió, ha despertat la imaginació dels compositors i ha generat autèntiques obres mestres de la història de la música. En aquesta intervenció es farà un recorregut per algunes de les obres més simptomàtiques de la música descriptiva.

D’’on caram va sortir, això de l’’òpera (i com és que agrada tant)?”

La combinació en un mateix espectacle de teatre i música, a més d’altres disciplines, és un fenomen del tot singular. L’ambició de fusionar diversos llenguatges artístics no està exempta de dificultats i al llarg del temps ha generat molt diverses solucions. En aquesta presentació es dibuixaran els orígens del gènere, a finals del Renaixement, i la seva evolució, tot tenint en consideració les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques que van fer possible que l’òpera esdevingués l’espectacle més complet i emocionant que es pot veure damunt un escenari.

 

Enric Brescó Baiges
Facultat d'Educació, Pedagogia i Treball Social - Departament de Pedagogia
680452492
enric.brescobaiges@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Baix Segre (Soses), Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

El poder de les Xarxes Socials

En aquesta xerrada es poden tractar temes com: quin és el poder de les xarxes socials avui en dia? com ens influencien? podem ser-ne addictes? què passa amb els menors d'edat? quines repercussions tenen en l'educació? quina hauria de ser l'edat per iniciar-se en les xarxes socials? bons usos i perills... Qui hi ha darrera una xarxa social?

Esclaus tecnològics

En aquesta xerrada es poden tractar temes com: quin és l'ús que fem de la tecnologia en al nostre dia a dia? som esclaus tecnològics? existeix la obsolescència programada? la utilització de les nostres dades personals, la privacitat i el dret a la intimitat. Quin futur tecnològic ens espera? Les monedes digitals (bitcoin i altres).

 

Ramon Canela i Garayoa
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Departament de Química
682672309
ramon.canela@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Plàstics i bioplàstics

De què parlem quan diem, això és un plàstic? Què diferencia un bioplàstic d'un plàstic tradicional? Quin és el problema creat pels microplàstics? Podem esperar que tots ells acabin desapareixent? Què vol dir ser biodegradable? Tots els bioplàstics són biodegradables? No hi ha cap plàstic tradicional que sigui biodegradable? Som capaços de viure sense plàstics i bioplàstics?

Què són els biocombustibles i els biolubricants?

Els recursos fòssils com a base de la civilització on vivim Combustibles líquids i gasosos, per què? De la fusta al bioetanol Del greix al biolubricant Què signifiquen les lletres i els números dels sortidors de les benzineres? Necessitem els biocombustibles i els biolubricants?

 

Sílvia Carles Gomà
Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia - Departament d'Infermeria i Fisioteràpia
616409626
silviacarlesg@gmail.com

Puc impartir docència a Agramunt, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Linyola, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

Biomecànica de la marxa humana

Donar a conèixer les alteracions biomecàmiques de l'aparell locomotor que poder comportar lesions. Prevenció i correcció d'aquestes alteracions.

 

Quintí Casals Bergés
Centre de Formació Contínua - Departament d'Història
645865535
quintin.casals@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp i Vilanova de Bellpuig

El Front del Segre durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

Una visió del que va significar el Front del Segre durant la Guerra Civil, que es va perllongar de l'abril al desembre de 1938. A més presentem alguns vestigis que resten de l'arqueologia bèl·lica a les Terres de Lleida.

Francesc Macià i Lleida, una vinculació desconeguda

En aquesta conferència ens endinsarem en el coneixement de la figura de Francesc Macià, primer president de la Generalitat de Catalunya al segle XX, i la seva estreta vinculació amb les terres de Lleida, on tenia la seva residència habitual i va fer la seva carrera professional i política.

 

Javier de Castro Fresnadillo
Cultura UdL -
605062604
javier.decastro@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Baix Segre (Soses), Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

The Beatles. Un fenomen cultural irrepetible de més de cinc dècades d’història

Breu recorregut per la història del grup musical The Beatles, analitzant les raons per les qual va esdevenir un autèntic fenomen social i cultural arreu del món i que, actualment, més de mig segle desprès de la seva separació, encara són focus d'atenció del gran públic

Música pop i cançó ié-ié en català durant els anys seixanta

A Catalunya i resta de Països Catalans, durant la dècada dels anys 60, més enllà del moviment de la Nova Cançó, encapçalat pels Setze Jutges, va existir en paral·lel una escena molt activa de música lleugera (pop i ié-ié) protagonitzada per grups i solistes que van esdevenir veritable competència a les estrelles d'aquell temps que cantaven en castellà.

 

Carmen Cuadrado Cano
Facultat de Lletres - Departament de Filologia Catalana i Comunicació
634836756
carmencuadradocano@gmail.com

Puc impartir docència a Bellpuig, Cervera, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

Anàlisi de la conducta escrita

La primera part de la conferència, de tall més teòric, versarà sobre els objectes de l’estudi de la grafologia i la perícia cal·ligràfica, la metodologia de treball de cada disciplina i els àmbits en què poden aplicar-se. La segona part, més pràctica, constarà, en primer lloc, d’una presentació general sobre les variants grafològiques (ordre, mida, forma, ritme, etc.) que permeten identificar les característiques psicològiques de la persona, i, segonament, ja dins l'àmbit de la perícia cal·ligràfica, d’algunes consideracions sobre els elements gràfics que s’analitzen per esbrinar l’autenticitat o la falsedat de l’escriptura i/o la firma d’un manuscrit; tot plegat, acompanyat d’exemples il·lustratius.

Anàlisi de la comunicació no verbal

La conferència versarà sobre els diferents àmbits d'anàlisi de la comunicació no verbal, començant per l'estudi de les emocions i l'expressió facial, del qual es parlarà amb més profunditat. Seguidament, es comentaran l'expressió gestual, la proxèmica i la prosòdia. Finalment, es relacionaran tots els aspectes de la comunicació no verbal amb la mentida, donant així algunes claus sobre com podem detectar-les.

 

Joaquim Egea Navarro
Facultat de Medicina - Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques
638235915
joaquim.egea@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Funcionament del nostre cervell

Explicarem com es desenvolupa el nostre sistema nerviós, el seu funcionament i les patologies associades

Animals models en recerca biomèdica i manipulació genètica: que podem i que no podem fer en humans

S'explicaran els diferents animals models que s'utilitzen en recerca biomèdica, com els podem manipular genèticament i com podem aplicar aquesta manipulació genètica per curar malalties humanes

 

Pere Enciso i Rodríguez
Facultat de Dret, Economia i Turisme - Departament d'Economia Aplicada
628768848
pere.enciso@udl.cat

Puc impartir docència a Alcarràs, Lleida, Mollerussa, Rosselló i Tàrrega

Renda Bàsica Universal

El govern de la Generalitat de Catalunya ha nomenat una comissió (dirigida pel Sergi Raventós) per implementar la Renda Bàsica Universal com a prova pilot a Catalunya. En un context on no hi ha ni haurà ocupació per a totes les persones és necessari de cercar algun mecanisme perquè la població pugui tenir garantit un mínim d'ingressos per poder cobrir les seves necessitats. La solució passa, necessàriament, per implementar una RENDA BÀSICA UNIVERSAL, tal i com s'ha anat demostrant en diferents països.

Estem vivint ja en el colapse?

Des de l'any 2008 estem vivint, amb més o menys intensitat, una situació de crisi econòmica, la crisi de la COVID-19 ha agreujat encara més aquesta situació de crisi i de dualització de la societat i dels països. Al mateix temps estem immersos en una crisi climàtica/ ecològica, els recursos materials (matèries primeres) són finits, per tant no es pot mantenir un model de creixement il·limitat. La pregunta a fer-se és si encara estem a temps per revertir aquesta situació de col·lapse en la que es troba la civilització actual.

 

M. Carme Figuerola Cabrol
Facultat de Lletres - Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica
654540332
carme.figuerola@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Les Garrigues Altes (La Granadella), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Baix Segre (Soses), Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

El mite de Carmen: de la literatura a les arts
Autoficció i gènere: construir identitats des de la literatura
 

Carles Enric Florensa i Tomàs
Facultat de Dret, Economia i Turisme - Departament de Dret Privat
620996060
carles.florensa@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Dret civil de Catalunya

El dret civil de Catalunya com a element identificador de la personalitat nacional: formació, consolidació i evolució Successions per causa de mort: testament, legítima, desheretament, successió sense testament, etc. Relacions entre cònjuges La parella de fet

Protecció de la persona consumidora

Tots som consumidors i consumidores Drets i deures de la persona consumidora Mitjans eficaços per a reclamar

 

Marta Giné Janer
Facultat de Lletres - ---
686323461
marta.gine@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

Del tango al cinema, passant per la literatura

La xerrada no se centra en el món del tango, sinó que, a partir d'un tango famós, es descobreix com aquest passa al cinema i al teatre, sense passar de moda sinó continuant essent molt actual. Es mostrarà el recorregut d'un tango per aquests mitjans artístics des dels anys trenta i fins als anys 2000.

Conmemoració de l'aniversari de: 1. Molière 2. Gabriel Ferrater

2022 és un any de conmemoracions literàries. PROPOSTA 1: 400 anys del naixement de Molière: la seva actualitat. La xerrada se centra en la vida/obra de Molière i n'analitza alguns fragments tot i mostrant que les seves obres no han passat de moda, sinó que evoquent qüestions que avui interessen molt. PROPOSTA 2: Gabriel Ferrater, el poeta que va renovar la poesia catalana. 2022 és l'any del primer centenari del naixement de Ferrater i el primer cinquentenari de la seva mort. La xerrada se centra en l'evocació de la seva vida i de la seva poesia i n'analitza alguns poemes tot mostrant la renovació que va suposar per a la poesia catalana.

 

Carles Giné-Janer
Facultat de Lletres - Departament d'Història de l'Art i Història Social
680356719
carles.gine@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Sostenibilitat en temps d'emergència climàtica

Estem en emergència climàtica? Sí, però, en som responsables, o més aviat víctimes. I sense caure en el catastrofisme, eines per una actitud personal, familiar i social més respectuosa amb el medi ambient, intentant abarcar les tres branques de la sostenibilitat: ambiental, social i econòmica. Intentarem explicar els principals reptes ambientals als que s'enfronta la societat actual, les seues possibles solucions i els seus principals obstacles.

 

Toni Granollers i Saltiveri
Escola Politècnica Superior - Departament d'Informàtica i Enginyeria Industrial
687637145
toni.granollers@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

En un mon dominat per la tecnologia, pot accedir-hi tothom i fer-ho fàcilment??

La xerrada inicia en donar una visió de com la tecnologia s'ha apoderat de totes les tasques del dia a dia de totes les persones de tot el mon per passar al vessant humà de l'ús d'aquesta tecnologia. Aquesta segona part és el nucli de la xerrada per analitzar amb exemples com l'ús de la tecnologia no és gens fàcil per molta part de la població, incloent-hi les pesones amb alguna discapacitat.

 

Flora Grífol Aldabó
Facultat de Lletres - Departament d'Anglès i Lingüística
670378833
flora.grifol@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp i Vilanova de Bellpuig

Fer-se dona a Roma: som hereus de l'antic patriarcat romà?

Néixer a Roma i ser dona implicava una sèrie d'obligacions i renúncies econòmiques, legals, afectives i familiars de les quals, encara avui, n'arrosseguem les engrunes. La presentació pretén fer un passeig per la consideració de la dona com a ésser però també en el Dret; en la família i la tutela; en la societat, la cultura i la política; i, per últim, en la vida afectiva i sexual. L'home, d'altra banda, exercia el rol que li havia estat atorgat i pocs van ser els qui van trencar de manera oberta i manifesta amb allò que s'esperava d'un patriarca. Tothom representava el seu paper. Tot i que les diferències amb l'estatus de la dona actual són moltes i patents, podrem observar també que hi ha rols, clixés i tòpics encarcarats d'ambdós sexes dels quals tot just ens n'estem desprenent. El que som avui ens ve de costums i maneres de pensar seculars.

Tots els camins van a Roma

La gran influència que el llatí i el grec exerceixen no tan sols sobre la nostra llengua sinó també sobre la nostra cultura i la nostra manera de concebre el món ens és desconeguda. La meva proposta és fer un passeig per visibilitzar aquesta influència sobre la nostra llengua; la nostra organització del temps; les ciències com l'astronomia, la química o la psicologia; les diferents arts; i, molt especialment, sobre la publicitat. A banda de les curiositats que descobrirem, se'ns farà patent la quotidianitat amb què utilitzem molts termes o conceptes que amaguen un origen o motivació mitològics. La mitologia, font inesgotable de referents, ens acompanyarà al llarg de tota l'exposició. La influència dels clàssics és tan profunda com desconeguda.

 

Glòria Jové Monclús
Facultat d'Educació, Pedagogia i Treball Social - Departament de Pedagogia
690754551
gloria.jove@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Baix Segre (Soses) i Tàrrega

Les arts i la vida quotidiana

ES mostrarà com les arts i els artistes contemporanis ens permeten compendre les nostres formes de vida i ens donen eines per tal de millorar-les. La xerrada tindrà com a finalitat presentar distintes obres d'art i artistes que ens ajuden a pensar en termes de l'agenda 20-30 i els Objectius de desenvolupament sostenible, anant més enllà d'entendre la sostenibilitat en relació amb el medi ambient. Mostrarem com aquests artistes que parlen del avui i del ara ens ajuden a compendre el que passa des de diferents perspectives, fent visible allò que sovint ens passa desapercebut. TEnim la intenció que la xerrada esdevingui una experiència per les persones que hi participen, transforman perspectives i mirades sobre la nostra vida quotidiana i sobre les nostres formes de vida.

 

Roser Jurado Regué
Facultat de Lletres - Departament de Filologia Catalana i Comunicació
639993614
roser.jurado@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Linyola, Rosselló i Baix Segre (Soses)

Creació literària: Inventem històries fantàstiques

A partir de diferents jocs literaris i a través del binomi fantàstic de Gianni Rodari es faran diferents propostes per a crear textos divertits, sorprenents i inusuals. Creativitat i imaginació s'entrellacen per a escriure relats divertits i diferents. Una nova relectura i reescriptura dels clàssics, també.

Parlem bé: evitem els barbarismes

explicació dels barbarismes, exemples i errors que es poden evitar. Ampliació del vocabulari i adquisició de noves paraules i com utilitzar-les correctament.

 

Marina Laplana Lafaja
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Departament de Ciència Animal
646644628
marina.laplana@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

Epigenètica, la vida deixa empremta.

Els nostres gens no ens defineixen, hi ha diferents factors que determinen la nostra personalitat i el nostre físic així com la probabilitat de desenvolupar determinades malalties. Des de fa anys diferents estudis han demostrat que el que mengem o respirem entre d'altres factors poden afectar quan i com s'activen els nostres gens. En aquesta xerrada parlarem de l'epigenètica, en què consisteix aquesta branca de la ciència i quins factors ambientals i comportaments influeixen en el nostre estat de salut.

El pernil o el millor pernil, uns quants gens fan una gran diferencia.

Trobar un bon pernil et sembla una cosa senzilla? Com triar-lo? Quantitat de greix, localització del greix, olor, textura, conservació… tots son factors importants a tenir en compte. En aquesta xerrada explicaré com l’anàlisi genètic ens ajuda a seleccionar els porcs que donaran els millors pernils. La recerca científica i l’estudi de les variants genètiques i de la seva herencia ens ajuda a produir aliments més saludables.

 

Vincenzo Liuzzo
Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia - Departament d'Infermeria i Fisioteràpia
689212366
vincenzo.liuzzo@udl.cat

Puc impartir docència a Alcarràs, Almacelles, Almenar, Lleida i Rosselló

Microgimnàstica i consciència del cos

L'objectiu de la meva proposta seria promoure el concepte de microgimnàstica com a mitjà per potenciar la consciència del propi cos, alliberar tensió i restaurar un equilibri pisco-físic.

 

Josep Mallol Gurgui
Centre de Formació Contínua - Cultura UdL
629511980
xep.mallol@gmail.com

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Astronomia. Viatge per l'Univers

Exposició amb imatges i vídeos de fets importants i descobriments del Cosmos. A partir del Sistema Solar i molt més enllà; estrelles i galàxies llunyanes. També història de l'astronàutica a partir de les grans missions que s'estan portant a terme

Escoltar i entendre música

Viatge pels grans compositors a través de les seves obres més conspícues. Exposició i audició de s Les obres mestres universals de la música

 

Anna Maria Martí Solé
Centre de Formació Contínua - ---
628282054
amartisole@live.com

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp i Vilanova de Bellpuig

La comunicació no verbal: allò que diem sense paraules

Es tracta d'una xerrada en què de manera distesa es posa en valor tota la potència de la comunicació no verbal: allò que no expressem però que sí que expressa la nostra forma de comportar-nos, els nostres gestos, la nostra mirada, les nostres mans... Hi ha tot un món darrere dels titulars o de les imatges que veiem. El descobrim?

Dones catalanes als camps de concentració: esperança, lluita i resiliència

Convé recordar que el nazisme va incidir fortament també en les dones. I convé recordar que moltes d'aquestes dones eren properes. Dones catalanes que es van trobar als camps i que van exercir exemple de fortalesa i resiliència. Proposem una mirada diferent (sense estigmes ni patiment) a una de les fractures més terribles de la història contemporània.

 

Anna Mata Romeu/ Joan Pallarés Gòmez
Facultat d'Educació, Pedagogia i Treball Social - Departament de Geografia i Sociologia
622447767/ 620620268
anna.mata@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almenar, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Guissona, Linyola, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Baix Segre (Soses), Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

Nous models familiars i de convivència. oportunitats i reptes
La Renda Bàsica per a construir ciutadania
 

Rosa Maria Mateu Serra
Facultat de Lletres - Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica
638088153
rosamaria.mateu@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Almacelles, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Anoia (Igualada), Ribagorça (El Pont de Suert) i Vilanova de Bellpuig

La cortesia comunicativa

La cortesia és un mecanisme universal per la comunicació dins les cultures, des d’un punt de vista social i també conversacional. Es tracta de descriure aquest fenomen i els principals mecanismes que utilitzem en el marc de les relacions personals perquè siguin exitoses. Es tractarà tant la vessant més lingüística (estratègies conversacionals) com la més social (la cortesia com a conjunt de normes de comportament socials).

El silenci com a fenomen comunicatiu

Es tracta de fer un recorregut per la significació del silenci dins del procés comunicatiu, partint de la base que el silenci, sigui positiu o negatiu, sempre amaga una significació. Alhora, es tindran en compte els possibles sentits que aquesta forma comunicativa abraça dins de diferents cultures.

 

Francisco Molino Gahete
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Departament de Tecnologia d'Aliments
655852213
francisco.molino@udl.cat

Puc impartir docència a Alcarràs, Almacelles, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, Baix Segre (Soses) i Tàrrega

Aprèn a interpretar una etiqueta alimentària

Sesión donde se impartirán nociones básicas sobre la información nutricional, la declaraciones nutricionales, la lista de ingredientes así como las técnicas de elaboración de los alimentos envasados atendiendo a la información suministrada en el etiquetado. La metodologia a segir tras una nociones basicas, es la interpretación de etiquetados reales que los oyentes pueden adquirir en cualquier supermercado.

Sabem què mengem? El frau alimentari

Sesión donde se informará sobre que es el fraude alimentario, y los tipos de fraude que se suelen dar según el tipo de alimento: carne, pescado, lacteos, miel, huevos, frutas, vegetales, aceite, bebidas...

 

Ramon Morell Rosell
Facultat de Lletres - Departament de Geografia i Sociologia
649338928
ramon.morell@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Les criptomonedes: Desapareixerà el diner en efectiu?

La utilització de les monedes digitals ha generat, impulsat i accelerat, la possibilitat de la desaparició del diner en efectiu. Encara que oficialment cap país ha derogat la seva existència, pràcticament, en alguns ja no funcionar el bitllet ni tampoc la moneda metàl·lica. Cal destriar els avantatges i els inconvenients que suposarà la desparició del diner en efectiu i aquí pot afavorir i a qui pot perjudicar.

Les Terres de Lleida i la pagesia

El debat sobre la susbsistència de la pagesia i de l'explotació familar a les Terres de Lleida no és nou, ja fa anys que es parla de la perillosa despoblació i de la caiguda de la renta agrària. Ara, però, una pel·lícula, Alcarràs, ha comportat aflorar de nou aquesta problemàtica amb tota crudesa. Té futur l'agricultura? Té futur l'explotació familar? Ha de subvencionar-se el xector agrari de cara a una soberania alimentària?. D'altra banda, no podem oblidar que l'alimentació és un sector, a nivell internacional, estratègic.

 

Cristina Petreñas Caballero
Facultat d'Educació, Pedagogia i Treball Social - Departament de Psicologia
606161984
cristina.petrenas@udl.cat

Puc impartir docència a Les Garrigues (Les Borges Blanques), Lleida, Mollerussa i Rosselló

El procés d'aculturació dels joves d'origen immigrant al sistema educatiu català

Es presenta el concepte d'aculturació i com l'escola contribueix a aquest. Es concret, com es donen els processos d'aculturació dels nois i noies d'origen immigrant en un context educatiu multilingüe i multicultal com el cultural. S'analitzen el paper en aquests processos dels i de les docents i de l'alumnat autòcton; i dels efectes que té en les seves trajectòries.

La capitalització de la llengua i la cultura d'origen en l'alumnat d'origen immigrant en el sistema educatiu català

Es presenta la rellevància del reconeixement de la llengua i cultura d'origen de l'alumnat d'origen immigrant en el sistema educatiu català per facilitar l'ajustament escolar i la inclusió d'aquest col·lectiu a nivell escolar i social. S'aprofundeix en el paper que té aquest reconeixement i capitalització per a la cohesió social en societats culturalment diverses.

 

Lluis Miquel Pla Aragones
Facultat de Dret, Economia i Turisme - Departament de Matemàtica
973703318
lluismiquel.pla@udl.cat

Puc impartir docència a Alcarràs, Almacelles, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Lleida i Baix Segre (Soses)

Importància del BigData a l'agricultura

Definició de BigData i la seva concreció a l'agricultura. Tecnologia que faciliata la disponibilitat de BigData i metodologies que s'apliquen. Com pot impactar en un futur aquesta realitat i uins canvis podem esperar repassant aspectes del BigData que ja s'estan utilitzant actualment a l'agricultura.

 

Gabriel Ramon-Molins
Facultat de Lletres - Departament d'Història de l'Art i Història Social
687141488
gabriel.ramon@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp i Vilanova de Bellpuig

Història econòmica de Catalunya: l'origen d'una Catalunya pròspera

Amb aquesta xerrada volem reflexionar sobre l’evolució que va patir l’economia catalana des de finals del segle XV, fins a començament del segle XX quan va tenir lloc el gran boom de la industrialització i la consolidació de Catalunya com motor industrial de l’Espanya Contemporània. El nostre objectiu es presentar una visió del continu històric de 400 anys de durada, i amb aquest objectiu iniciarem amb les conseqüències de la Sentència Arbitral de Guadalupe i anirem comentant com, poc a poc, al llarg dels segles posteriors, es van anar posant les bases per a que primer la producció d’aiguardents, seguida per la indianeria i més endavant la moderna indústria del tèxtil o les fàbriques d’electricitat canviessin d’una manera decisiva l’estructura econòmica catalana.

La Repressió Franquista a les Comarques de Lleida
 

Albert Roca Álvarez
Facultat de Lletres - Departament d'Història de l'Art i Història Social
669122837 (es prega que el contacte es faci sempre a travès tant del correu com del whatsapp, per facilitar una resposta ràpida)
albert.roca@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Història multicultural de la medicina

El programa concret s'ajustarà amb el docent. El tema general és "Aprenentatges de les gras pandèmies històriques per anar més enllà de la COVID19"

Història i cultura d'Àfrica: contribucions de les cultures africanes a la història de la Humanitat

El programa es podrà ajustar amb el docent. Algunes pistes de possibles enfocaments a acordar: "Faraons negres: vacuna històrica contra el racisme", "Àfrica el Bressol de la Humanitat", "Models africans de convivència: les reconciliacions a Sudàfrica (Ubuntu) i/o Rwanda"

 

Delfi Sanuy Castells
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària - Departament de Ciència Animal
675514854
delfi.sanuy@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Canvi climatic. Cal preocupar-nos?
L’evolució biologica. La teoria que va canviar el món
 

Ramon Sistac Vicén
Facultat de Lletres - Departament de Filologia Catalana i Comunicació
619252666
ramon.sistac@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

El català occidental i la llengua estàndard

Quan parlem català en situacions formals, hem d'amagar les nostres característiques dialectals? El català occidental està prou reflectit en la normativa? La presència de les diverses varietats del català en els mitjans de comunicació, és l'adequada? A partir del que sabem avui sobre la dinàmica de les llengües i els dialectes, mirarem de donar resposta a aquestes preguntes.

El Pirineu lingüístic

Quan parlem del Pirineu (o els Pirineus), ho fem sovint des d'una perspectiva patrimonial, geogràfica, paisatgística, turística, esportiva, geològica o mediambiental, però sovint no fem prou atenció al fet que la carena que marca el nostre nord ha estat també un important focus d'irradiació cultural, bressol de diferents llengües i varietats.

 

Anna Soldevila Benet
Facultat d'Educació, Pedagogia i Treball Social - Departament de Pedagogia
687483295
anna.soldevila@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Guissona, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

Petons, abraçades i pessigolles. Els padrins i les padrines eduquem.

La conferència s'articula sobre dos eixos bàsics per educar els nostres nets i netes: estimar i marcar límits (dir no també educa).

Noves formes de (b) vellesa. Reptes socials i emocionals de l'envelliment.

L'envelliment és un repte dels nostres temps: canvis demogràfics, canvis en el model familiar, les noves formes de soledats, l'edatisme, el bon tracte cap a les persones grans, entre altres.

 

Sílvia Solé Cases
Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia - Departament d'Infermeria i Fisioteràpia
653967161
silvia.sole@udl.cat

Puc impartir docència a Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló i Baix Segre (Soses)

Técniques de Relaxació o de Conciència Corporal

Aquesta xerrada va encaminada a fer una petita xerrada/taller per a parlar de les diferents tècniques de relaxació o de conciència corporal per tal de reduïr l'estrés i millorar el benestar i la salut. Es pot adaptar la temàtica de la xerrada en funció de la necessitat dels organitzadors

Introducció a la Meditació Mindfulness

El mindfulness o atenció plena és un concepte cada cop més popular. En aquesta xerrada es preten explicar qué es Mindfulness i fer unes pràctiques guiades.

 

Maria Mercè Solé Ferrer
Escola Politècnica Superior - Departament d'Informàtica i Enginyeria Industrial
669450485
mercesoleferrer@gmail.com

Puc impartir docència a Anoia (Igualada)

Reutilització de la remolta de l'oliva

Els residus dels molins d’oliva representen un important problema mediambiental. Especialment la remolta és un residu generat en el procés continu d’extracció de dues fases. La remolta conté una elevada concentració de matèria orgànica donant una gran càrrega contaminant amb una elevada fitotoxicitat. Tot i que s'han desenvolupat diferents projectes i estudis sobre la valorització dels residus de la indústria d’olivera, es tracta un enfocament completament nou de l’aplicació de la remolta per a l'adobament. Estudis previs mostren que la remolta té una quantitat significativa de substàncies polifenòliques que es poden utilitzar com a agents d’adob del cuir. Per tant, la tesi també contribueix a un millor ús de les matèries primeres en el sector de les adoberies, on els tanins comercials vegetals i els agents químics adobants (procedents de fonts fòssils) es podran complementar amb un nou polifenol d'oliva sostenible. La remolta d’oli d’oliva podrà proporcionar una nova font de polifenols davant dels tanins comercials vegetals actuals que s'obtenen principalment d’arbres, espècies americanes i africanes (com el quebratxo o la mimosa). La proposta engloba completament el full de ruta cap a una Europa eficaç en recursos augmentant la bioeconomia i el pla d’acció de la UE per a l’economia circular, ja que l’objectiu principal de la tesi és donar un nou valor afegit als residus d’extracció d’oli, convertint els residus en un recurs, per reduir la dependència dels recursos naturals, i transformar la fabricació fomentant la simbiosi industrial.

Tractament de les aïgues residuals

Gestió de l'aigua a l'industria, paràmetres de contaminació, reducció de la contaminació. Tractament de les aïgues residuals. Un exemple, és la indústria de la pell, que té un gran impacte al medi ambient, degut al consum elevat d’aigua i al nombre de productes químics utilitzats en el procés d’adobament. A més, la previsió del mercat de la pell preveu grans oportunitats per a la indústria de la pell que ofereixi solucions de la producció del cuir respectuoses amb el medi ambient.

 

Esther Solé i Martí
Facultat de Lletres - Departament d'Història de l'Art i Història Social
647247309
esther.sole@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu), Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Ribagorça (El Pont de Suert), Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega, Tremp, Aran (Vielha) i Vilanova de Bellpuig

Miró i Barcelona: un artista, una ciutat

Un recorregut pels regals que Joan Miró va fer a la ciutat de Barcelona quan era un artista consagrat i ja estava a la recta final de la seva carrera. Aquests regals, situats a l'espai públic, són una mostra de l'estima de Miró per la seva ciutat natal i de la seva voluntat de posar el seu art a l'abast de tothom.

Descobrint Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner va ser un dels arquitectes més importants del modernisme a Catalunya i una figura molt rellevant de la història del país al tombant del segle XX. Oferim un recorregut per la seva trajectòria com a arquitecte tot basant-nos en algunes de les seves obres més rellevants, una gran mostra del pas d'una arquitectura basada en el passat a una arquitectura completament nova i trencadora per l'època.

 

Rosa M Soler Tatché
Facultat de Medicina - Departament de Medicina Experimental
639431671
rosa.soler@udl.cat

Puc impartir docència a Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Almenar, Bellpuig, Les Garrigues (Les Borges Blanques), Cervera, Les Garrigues Altes (La Granadella), Guissona, Anoia (Igualada), Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Rosselló, Sant Guim de Freixenet, Baix Segre (Soses), Tàrrega i Vilanova de Bellpuig

Malalties degeneratives del sistema nerviós: bases cel·lulars de la funció i la degeneració de les neurones

En la classe s'analitza la morfologia de les neurones, quins son els mecanismes relacionats amb la seva supervivència i funció, i quines conseqüencies provoquen les seves alteracions. Aporta una visió neurocientífica sobre algunes de les malalties neurodegeneratives que afecten a infants i a adults.