13 de juny de 2012

La progressiva conversió al regadiu de moltes finques i el model d'agricultura intensiva són dos dels factors que amenacen la pervivència d'algunes espècies florals autòctones de les terres de secà de la Plana de Lleida. Una d'elles és la niella, pràcticament desapareguda en les darreres dècades, que encara es pot trobar en algunes zones de muntanya. La manera de dur a terme la seua recuperació i preservació serà un dels temes que es tractaran en les III Jornades de Conservació de la Flora -organitzades per la Universitat de Lleida i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural-, que se celebren del 14 al 16 de juny al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont.

Aprofitant el pes que té l'agricultura a Ponent, la trobada analitzarà per primer cop la coexistència entre el desenvolupament econòmic del territori i la conservació de la flora. També es posarà sobre la taula les mesures que poden ser més adequades per garantir la preservació d'aquestes plantes com, per exemple, que determinades zones situades als extrems de les finques serveixin de refugi per aquestes espècies; deixant-les sense llaurar i no aplicant fertilitzants.

Actualment, un equip d'investigadors del Departament d'Hortofruticultura, Botànica i Jardineria de la UdL està duent a terme estudis d'aquest tipus en diverses parcel·les experimentals que estan situades a Almenar (el Segrià). En aquest sentit, també es treballa en la localització i posterior catalogació de diverses poblacions vegetals que són d'interès i que poden trobar-se en situació d'amenaça. A banda, l'Arborètum Pius Font i Quer de Lleida també fa recerca al voltant d'altres àmbits de la conservació de les plantes.