2 d'abril de 2013
Descarregar pdf Una tesi de la UdL demostra que es pot patir d'apnea sense somnolència diürna
Contradiu els criteris d'una associació americana que ho considera un requisit obligat per a la diagnosi
No totes les persones que pateixen apnea del son tenen símptomes de somnolència mentre estan desperts. Així ho revela la tesi de la doctora per la Universitat de Lleida Núria Roure, contradient els dictàmens de l'Associació Americana de l'Apnea del Son, que considera aquest fet com a requisit obligatori per diagnosticar possibles casos.
Un malalt d'apnea sol tenir entre 25 i 30 parades respiratòries per hora mentre dorm, sis vegades més del que es considera normal. Quan falta oxigen, el nostre cervell ens desperta, el son es torna més lleuger i no es descansa bé. Per tant, no es pot suposar que només pateixin el trastorn aquelles persones que presenten símptomes de somnolència diürna. Núria Roure s'ha basat en els resultats d'un estudi realitzat a una mostra d'uns 3.000 homes, constatant que la meitat de pacients que pateixen d'apnea no refereix son durant el dia. A més, s'ha comprovat que els que presenten somnolència són precisament els que dormen més hores i descansen millor.
El treball també posa de relleu que la proporció de dones als quals se'ls diagnostica aquesta síndrome és molt més baix de les que realment són susceptibles de tenir-la. De fet, fins a la menopausa sí que hi ha una hormona que protegeix l'aparició de l'apnea, però després d'aquest període s'equilibra el nombre de casos respecte als homes. Els termes fatiga i cansament solen ser utilitzats per descriure els símptomes del trastorn respiratori entre elles i, per això, la tesi incideix en què el personal sanitari ha de tenir més formació sobre les diferències segons el gènere en el trastorn.
L'estudi constata que la meitat de pacients que pateixen d'apnea no refereix son durant el dia. A més, s'ha comprovat que els que presenten somnolència són precisament els que dormen més hores i descansen millor |
Per confirmar un possible cas d'apnea cal sotmetre el pacient a una polisomnografia. Amb aquesta tècnica s'estudia, passant una nit a l'hospital o ambulatòriament, el nombre d'interrupcions de la respiració, eina clau per avaluar el descans de la persona. A més, un grup de treball liderat pel doctor Ferran Barbé, director de la Unitat del Son de Lleida i professor de la UdL -en què també hi participa la doctora Roure- juntament amb centres de Palma de Mallorca, Sevilla, Vitòria, Càceres i Burgos- estudia ara si la síndrome té un origen biològic, relacionat amb l'obesitat.