22 de novembre de 2011
Descarregar pdfL'Escola Politècnica tanca el 20è aniversari reivindicant l'enginyeria i l'emprenedoria
L'expresident Jordi Pujol i empresaris vinculats al centre, protagonistes de la cloenda de la commemoració
La defensa de la professió, els estudis d'enginyeria, el paper de l'empresariat i l'emprenedoria com a peces claus en el progrés d'un país han estat el leitmotiv de la cloenda del vintè aniversari de l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la UdL. L'acte ha tingut lloc aquest dilluns a l'Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del campus de Cappont. Creat el 1991 amb una única diplomatura d'Informàtica, el centre imparteix actualment 4 graus i 3 màsters. Dels 132 estudiants i 9 professors que van començar a les seues aules, ara ja són 1.186 i 143, respectivament. Més de 1.200 persones s'hi han titulat aquests darrers vint anys.
Abans de l'inici de l'acte, l'actual director de l'EPS, Francesc Giné, ha volgut reconèixer l'esforç de totes les persones que van posar-la en marxa i la van fer créixer, així com de la gent que ara com ara la fa possible; sense oblidar, però, els reptes de futur. El foment de la vocació d'enginyeria a primària i secundària, l'impuls a la xarxa d'exalumnes, la internacionalització dels estudis, la consolidació de les relacions escola-empresa i l'estímul de l'emprenedoria entre l'estudiantat són les cinc fites que es marca el centre per als propers anys, ha afirmat. Per la seua part, el vicerector de Planificació, Innovació i Empresa, i exdirector de l'EPS, Ferran Badia, ha destacat que l'Escola va ser pionera arreu de l'Estat en implantar les pràctiques tutelades en empreses com a matèria obligatòria, així com el fet de ser el primer centre de la UdL a elaborar un pla estratègic.
|
|
Mentre que Térmens ha apostat per les actituds enfront les aptituds de l'enginyer, Roca ha insistit en la internacionalització i la formació contínua. Per la seua part, Pujol ha reivindicat la importància del "lleidatanisme" de l'EPS i de la gent que forma perquè "el coneixement del territori és clau per a les empreses de Lleida", ha dit. D'altra banda, Angoso ha destacat la necessitat d'adequar els estudis universitaris a les noves realitats socials i tecnològiques i d'augmentar la presència de l'enginyeria en els mitjans de comunicació, fins i tot fer-los protagonistes d'alguna sèrie.
|
|
A banda d'una referència per part de Pujol als "merescuts" resultats de CiU en les eleccions generals d'ahir, l'acte s'ha convertit en una lloança de les qualitats i virtuts dels empresaris i emprenedors, segons Pujol "sempre mal vistos en aquest país", i en un lament per les dificultats que es troben alhora de tirar endavant els seus negocis i projectes.
Aquest tarannà en el discurs de Pujol també s'ha posat de manifest a l'hora de parlar de la crisi. Pujol ha culpat els països "poc seriosos" del sud d'Europa -Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya- de la crisi econòmica, als quals ha titllat de "fatxendes, nous rics i malvaratadors", tot contraposant-los a països "seriosos" com ara Alemanya; sense aprofundir ni en les causes, ni en l'origen, ni en les polítiques que han provocat la crisi mundial. Per la seua part, Pau Garcia-Milà, que ha fet arrencar les rises fàcils de l'auditori, ha advocat per fomentar l'esperit emprenedor a l'escola i a casa i per "treure els pals de les rodes" als què volen muntar un negoci.