Un historiador i polític malgaix, primer 'honoris causa' africà de la UdL
Manassé Esoavelomandroso serà investit a l'octubre i Sebastià Serrano, al 2024
Descarregar pdf
L'historiador i polític malgaix, Manassé Esoavelomandroso, es convertirà en el primer doctor honoris causa africà de la Universitat de Lleida (UdL). Així ho ha aprovat el Consell de govern que avui també ha donat el seu vist-i-plau a la investidura del lingüista lleidatà, Sebastià Serrano.
Proposat pel departament d'Història de l’Art i Història Social -ara departament de Geografia i Història- amb l'objectiu que "la UdL contribueixi a la restitució del rol fonamental, i tanmateix oblidat o negligit, de l'Àfrica al sud del Sàhara en la història, passada, present i futura de la Humanitat", el professor Esoavelomandroso se sumarà a l'escàs nombre de noms de l'Àfrica negra que han rebut aquesta distinció per part d'universitats de l'Estat (Léopold Sedar Senghor, Desmond Tutú, Dorcas Muthoni, Graça Machel o Nelson Mandela) i serà un dels primers a ser reconegut primordialment per la seua tasca científica.
Mentre va ser director del departament d'Història a la Universitat d'Antananarivo (Madagascar) va engegar la revisió i reformulació de la història de Madagascar i la recuperació de la memòria col·lectiva des de la crítica del llegat de la historiografia colonial. També va impulsar els estudis de desenvolupament tot creant una filial de Ciències del desenvolupament al departament. Diputat en diverses ocasions, va ser ministre de mines i president de l'Assemblea nacional. Des del 2008 és president del partit Leader-Fanilo (Torxa lluminària), focalitzat en el benestar de les poblacions de l'illa. Esoavelomandroso va ser l'impulsor principal del Màster euroafricà en ciències del desenvolupament "Cultures i Desenvolupament a l’Àfrica" amb universitats de Camerun, Senegal i Catalunya, elles la UdL, i que actualment només s'imparteix a Antananarivo.
D'altra banda, el Consell de govern ha aprovat un altre doctorat honoris causa. En aquest cas, pel catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), Sebastià Serrano. Fou creador del primer departament de Lingüística a l'Estat, a la UB, tot iniciant-hi els estudis de Lingüística Matemàtica, Semiòtica i Semàntica. Creu Sant Jordi a l'any 2003, ha publicat nombrosos estudis sobre semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i sobretot teoria de la comunicació. Actualment treballa en espais del coneixement relacionats amb el talent, creativitat i felicitat des d’una perspectiva absolutament interdisciplinar i en el seu proper llibre que durà per títol El regal de la lectura. Els actes d'investidura estan previstos, a l'octubre el de Manassé Esoavelomandroso, i a inicis del 2024 el de Sebastià Serrano.
Ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre altres, l'Anagrama d’assaig (1974), el Prat de la Riba (1976), el Xarxa d'assaig (1979), el Joan Fuster d'assaig (1978), el Ramon Llull (1990), el d'assaig i humanitats d'Enciclopèdia Catalana (1995), o l'Eduardo Benot al Rigor Científic i Lingüístic (2014) que atorga l'Ajuntament de Cadis.
La sessió també ha donat llum verda a la convocatòria d'ajuts per a estudiantat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), dotada amb 4.000 euros. La quantitat màxima per sol·licitud, que es pot presentar fins el proper 31 d'octubre, és de 500€. Aquests diners serveixen per cobrir ajuts tècnics o suports especialitzats d'alumnat de grau, màster i doctorat. Mentre, les beques-salari es destinen a l'estudiantat amb qualificacions excel·lents en els seus estudis previs de secundària que mantingui aquest nivell durant tots els estudis de grau. La UdL preveu atorgar al curs 2023-2024 5 beques de 4.000€ cadascuna. Això es tradueix en un ajut de 400€ mensuals Això es tradueix en un ajut de 400€ mensuals durant tot el curs acadèmic.
D'altra banda, el Consell de Govern ha aprovat una reforma parcial del reglament del Consell de l'Estudiant (CEUdL) per regular el dret d'aturada acadèmica, adaptant-se així a la Llei orgànica 2/2023, del sistema universitari (LOSU), que estableix que la declaració de vaga l'ha d'efectuar "l'òrgan de representació de l'estudiantat". Així, qualsevol aturada general o parcial l'ha d'aprovar el ple del CEUdL, a petició de l'equip de coordinació del Consell, el 20% de membres del Ple o d'un grup d'estudiants o d'una associació estudiantil de la UdL. En aquest darrer supòsit, han de representar almenys el 5% de l'alumnat matriculat en titulacions oficials de la UdL, per a una vaga general, o el 10% en cas d'aturada a un centre o titulació.