Un terç dels boscos mundials experimentaran estrès pel canvi climàtic

Un estudi internacional on participa la UdL analitza la variació global del tipus de fulla

Descarregar pdf
fulles CTFC
Fulles amples / Foto: CTFC
Fins a un terç de les zones boscoses de la Terra poden experimentar estrès climàtic a finals de segle. Així ho assenyala un estudi internacional en què ha pres part el professor de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestals de Catalunya (CTFC) i de la unitat conjunta CTFC-Agrotecnio, Sergio de Miguel. Per primer cop, científics i científiques d'arreu del món han cartografiat globalment els tipus de fulla i la quantitat de biomassa forestal aèria emmagatzemada a cadascun. La recerca, liderada per l'Institut Federal Suís de Tecnologia, l'acaben de publicar a la revista Nature Plants
 
En el treball ha participat personal investigador d'una cinquantena de països de tots els continents, des dels Estats Units a Sud-àfrica, el Japó, Costa Rica o Nova Zelanda. L'equip ha determinat que el grup més nombrós d'arbres és el de fulles perennes (que es conserven tot l'any) i aciculars (en forma d'agulla), amb un 38%. Les densitats més grans d'aquest es troben a les regions boreals i subàrtiques. Després trobem els arbres de fulles perennes frondoses (fulla ampla), amb un 29%; les frondoses caducifòlies (que es desprenen  durant les estacions desfavorables), amb un 27%; i els arbres amb acícules de fulla caduca, amb un 5%.
 
Les investigacions mostren que els arbres frondosos de fulla perenne són els que aporten més biomassa forestal aèria mundial, amb un 54% del total, 335,7 giga-tones de carboni (Gt C). Encara que hi ha molts més arbres de fulla acicular perenne que de fulla ampla; en comparació, els de fulla en forma d'agulla només emmagatzemen el 21% de la biomassa forestal aèria mundial (136,4 Gt C).
 
"En quantificar la distribució dels tipus de fulles d'arbres i la seua biomassa corresponent, identificant alhora les regions on el canvi climàtic exercirà una pressió més gran sobre els boscos actuals, els nostres resultats poden ajudar a millorar les prediccions del funcionament futur dels ecosistemes terrestres i el cicle del carboni", conclouen.
 
Text: Comunicació CTFC / Premsa UdL