Anàlisi dels factors que afavoreixen la regeneració post-incendi d'un bosc

Un estudi amb la UdL detecta diferències entre arbres i altres espècies llenyoses

Descarregar pdf
recerca plançó_ctfc
Plançons de pi blanc / Foto: CTFC

La topografia i la cobertura prèvia són els factors principals en la regeneració dels arbres d'un bosc mediterrani després d'un gran incendi. En canvi, la cobertura d'arbusts i matollar depèn més d'altres factors com els usos del sòl o la severitat del foc. Així ho assenyala una recerca del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL) que ha analitzat una àrea de pi blanc (Pinus halepensis) de la Ribera d'Ebre afectada pel foc que va cremar 5.000 hectàrees a Torre de l'Espanyol l'any 2019. L'estudi, publicat a Journal of Vegetation Science, també alerta que el canvi climàtic pot dificultar l'establiment de noves plàntules. 

El treball, liderat pel catedràtic de la UdL i investigador de la Unitat de Recerca Mixta CTFC-Agrotecnio Lluís Coll, forma part de la tesi de la doctoranda Mara Paneghel. Dos anys després de l'incendi, l'equip ha quantificat el nombre de plançons de pi blanc (2.596) i ha inventariat les 45 espècies llenyoses presents en 72 parcel·les experimentals de 10x10 metres distribuïdes dins del perímetre afectat pel foc.

Els resultats assenyalen que la regeneració del pi blanc és més elevada a les obagues, en pendents suaus i en zones on abans de l'incendi hi havia una major densitat d'arbres. En canvi, la cobertura del sotabosc és superior a les solanes i es veu més afectada per la severitat del foc i els usos del sòl. La recerca també posa de manifest densitats de regenerat inferiors respecte a les que eren habituals històricament. "Aquesta variabilitat podria estar vinculada a l'impacte del canvi climàtic, amb sequeres més freqüents i condicions més extremes", explica Paneghel. 

L'estudi també indica que la vegetació pot experimentar dificultats per restablir-se ràpidament després d'un incendi, almenys a curt termini, als indrets amb baixa cobertura forestal, orientacions meridionals i afectats per un foc d'alta severitat. "Els gestors forestals podrien prioritzar aquestes zones a l'hora de definir estratègies de restauració per protegir el sòl de l'erosió i una major degradació", destaca Coll. Així mateix, "a les zones no cremades, les accions de gestió destinades a millorar la resiliència dels boscos s'haurien de centrar en promoure la diversitat d'espècies", afegeix el catedràtic de la UdL. 
 
Text: Comunicació CTFC / Premsa UdL
MÉS INFORMACIÓ:

Notícia del CTFC