Desvelen el major ritual de sacrifici d'animals a la Mediterrània occidental

Recerca al jaciment tartessi de Casas del Turuñuelo amb la UdL, publicada a PLOS ONE

Descarregar pdf
cavalls tartessos
Restes trobades al pati / Foto: Construyendo Tarteso 2.0
Els sacrificis massius d'animals al santuari tartessi de Casas del Turuñuelo a Guareña (Badajoz) durant l'Edat del Ferro, fa més de 2.500 anys, van tenir lloc en tres fases diferents. Així ho revela un estudi publicat aquest dimecres a la prestigiosa revista PLOS ONE, liderat per l'Institut d'Arqueologia de Mèrida (IAM-CSIC), en el qual ha participat una investigadora de la Universitat de Lleida (UdL). Les anàlisis realitzades desvetllen que els 52 animals descoberts al pati d'aquest edifici van morir en tres fases diferents. La majoria són mascles d'èquids (cavalls, ases i els seus híbrids) i de boví, el que demostra una selecció premeditada. A més, grans quantitats d'espigues d'ordi cremades suggereixen que el foc jugava un paper clau en els rituals.
 
Tartessos és una cultura que comença a formar-se cap al segle IX abans de Crist (aC) al triangle que actualment formen Huelva, Cadis i Sevilla. Desapareix abruptament per motius que es desconeixen en el segle V aC. El jaciment de Turuñuelo conté un exemple únic d'arquitectura protohistòrica al sud-oest de la península Ibèrica: un edifici de dos plantes amb un pati de 125 metres quadrats presidit per una escalinata de gairebé 3 metres que va ser abandonat i cobert amb sediments a finals del segle V aC.
 
En aquest recinte, els experts han desenterrat 6.770 ossos d'animals domèstics que ara ha analitzat un equip multidisciplinari del qual forma part Ariadna Nieto Espinet, del Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP - ARQHISTEC) de la UdL. "El volum de sacrificis de les fases 1 i 2 és extraordinari per als contextos europeus de l'Edat del Ferro", asseguren a l'article. "El fet que siguin majoritàriament adults descarta la probabilitat que hagin mort per causes naturals o per una epidèmia. A més, la disposició escenogràfica d'alguns èquids en parelles suggereix un sacrifici ritualista intencionat", afegeixen.
 
Els animals de la fase més antiga mostren signes d'haver estat exposats parcialment a la intempèrie, ja que van ser modificats per carronyaires. En la segona i tercera fase, els esquelets estan complets i en connexió anatòmica, la qual cosa suggereix un enterrament ràpid. En l'última fase, juntament amb el sacrifici de dos èquids, es van dipositar les restes de bous i porcs amb signes clars de processament per al consum humà. El banquet podria haver estat el darrer abans de l'abandonament del santuari, que va ser segellat intencionadament a finals del segle V aC sota un túmul de 90 metres de diàmetre i 6 d'alçada.

MÉS INFORMACIÓ: