Dos professors de la UdL, autors de la guia per avaluar els hàbitats fluvials de la UE

Proposen una metodologia estàndard per a tots els Estats que incorpora la perspectiva ecològica

Descarregar pdf
riu
Riu Pelabarda (Pics d'Europa). Foto: © J.R. Sánchez González

Els professors de la Universitat de Lleida (UdL), Jorge Rubén Sánchez González i Frederic Casals, són els autors de la guia de la Unió Europea (UE) per mesurar la salut dels seus ecosistemes fluvials. Directrius tècniques per a l'avaluació i el seguiment de l'estat dels tipus d'hàbitat de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE: 'Aigües corrents', és una de les 23 guies editades recentment per la Comissió Europea per harmonitzar i orientar els 27 Estats membres en el seguiment, l'avaluació i la presentació d'informes sobre hàbitats que estipula la Directiva Hàbitats de la UE, ja que fins ara no existien pautes detallades per examinar i controlar llur qualitat.

Així, la guia elaborada pels professors de la UdL presenta, a més d'una caracterització general dels hàbitats fluvials inclosos a la Directiva Hàbitats (rius fennoscandians, alpins, mediterranis, amb ribes fangoses...), l'anàlisi de les diferents aproximacions metodològiques dels Estats per avaluar-los i un marc per harmonitzar-les. L'objectiu és "garantir la comparabilitat dels resultats entre regions biogeogràfiques i millorar la implementació de programes de seguiment nacionals, crucials per prendre decisions polítiques fonamentades quant a conservació d'hàbitats", expliquen.

Sánchez i Casals, aposten per un enfocament ecològic com a l'únic vàlid per poder comprendre i avaluar l'estructura i la funció dels ecosistemes, ja que la interpretació botànica i fitosociològica dels rius -la més emprada fins ara-, és insuficient per abordar els requisits de gestió i conservació.

"Incorporar variables físiques i químiques, juntament amb factors biòtics i integrar totes aquestes dades en el marc de l'ecologia fluvial és essencial per a l'avaluació i la conservació efectives dels d'habitats fluvials", afirmen.  En aquest sentit, proposen aprofitar la feina (dades i sistemes similars d'intercribratge) realitzada en el marc de la Directiva Marc de l'Aigua, posterior a la Directiva Habitats i que ja incorpora la perspectiva ecològica.

La guia per a 'aigües corrents' inclou una proposta de variables per mesurar l'estat de l'hàbitat, amb un pes substancial de les variables abiòtiques; enforcaments per establir valors de referència i llindars de 'bon estat'; i mètodes per agregar els resultats.

Les variables que es quantifiquen s'estructuren en essencials (cabal, temperatura, velocitat i conductivitat de l'aigua, presència i espècies de macroinvertebrats, peixos...); recomanables (presència i nombre d'espècies d'amfibis, ocells, rèptils i mamífers, fusta en descomposició...); i especifiques (adaptades a cada hàbitat).

El document també inclou variables descriptives o contextuals (temperatura, precipitacions, característiques del substrat...) que tot i que no puntuen directament ajuden a interpretar els resultats i a definir llindars ecològicament significatius.

"Es tracta d'un document molt important per les seues implicacions a tota Europa, ja que estableix les bases per realitzar un seguiment harmonitzat i estandarditzat de l'estat de conservació dels rius per donar resposta a les obligacions legals de la Directiva Habitats", conclouen els autors.