L'estudiantat de classe baixa, cada cop menys present als graus universitaris

Disminueix de l'11% al 9% en tres anys, segons un informe de la Xarxa Vives

Descarregar pdf
campus1octubredins
Alumnat de la UdL / Foto: Jordi V. Pou
El percentatge d'estudiants de classe baixa als graus universitaris ha baixat de l'11% al 9% en els darrers tres anys, mentre els de classe alta han pujat del 54,7% al 58,8%. Així ho assenyala l'informe Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022) de la Xarxa Vives en què han participat 49.291 alumnes de 20 universitats de Catalunya - inclosa la de Lleida (UdL)-, el País Valencià, les Illes Balears i el Principat d'Andorra.
 
Durant la presentació de l'informe, els directors científics han assegurat que "el sistema universitari està encara lluny de l'equitat i queda molt camí per recórrer en aquest objectiu". Les mateixes diferències es mantenen quan a màsters, amb un 58,8% d'alumnat de classe alta - que ha crescut un 0,8%- i un 9,8%, de classe baixa, que ha baixat un punt i mig.
 
Per àrees de coneixement, l'estudiantat que prové d'un entorn familiar amb nivell formatiu baix està més representat en les branques acadèmiques de Ciències Socials i Jurídiques (22,5%) i Humanitats (21,3%), que no pas en Enginyeries (15,6%), Ciències (13,7%) i titulacions mixtes (10,3%).
 
El suport familiar continua sent essencial per poder estudiar a la universitat. L'informe indica que els progenitors són els principals finançadors dels estudis superiors, assumint el 53,8% de les despeses. Tot i això, el percentatge s'ha reduït respecte l'anterior anàlisi, quan els pares i mares es feien càrrec del 56,6%. En canvi, ha augmentat la part que cobreix el propi alumnat treballant durant el curs, del 13% al 16,9%.
 
En aquesta tercera edició de l'informe de la Xarxa Vives s'analitza, per primera vegada, l'impacte de la crisi sanitària. Indica que 1 de cada 4 estudiants ha patit ansietat en els 12 mesos centrals de la pandèmia de COVID-19. Concretament, un 22,8% de l'alumnat universitari assegura haver patit ansietat i un 26,4% declara haver patit depressió algun cop. "Això explica com la pandèmia ha afectat notablement la salut mental dels estudiants, especialment durant el període 2020-2021", han assegurat els directors científics.
 
Quant a gènere, les dones són majoria a la universitat (63,9%), però la seua presència és encara minoritària en les Enginyeries (36,5%) i les Ciències Experimentals i Matemàtiques (39,3%). El col·lectiu femení s'orienta més cap a les àrees de salut i cures, artístiques i educatives. Els percentatges més elevats els trobem a Intervenció social, amb un 82,6%; Educació, amb un 79,2%; i Psicologia, amb un 79,1%. L'anàlisi en termes de bretxa de temps, considerant altres responsabilitats més enllà de les acadèmiques i laborals, dibuixa una realitat on les dones es dediquen més a les feines de casa i cura dels altres mentre que els homes es dediquen més a les seues aficions i vida social.
 
L'estudiantat que ha respost estava matriculat al curs 2020-2021 en els estudis oficials de grau o màster de qualsevol curs i centres propis de les universitats participants. L'anàlisi dels resultats l'han feta sis grups de recerca, amb la implicació de personal docent i investigador de la UdL, la Universitat de Barcelona, l'Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra, la de València i la d'Andorra.
 
 

Text: Comunicació Xarxa Vives / Premsa UdL


MÉS INFORMACIÓ: