Els factors culturals i econòmics no determinen la relació família-escola

Els factors estructurals i actitudinals d'un centre educatiu i els seus professionals són els més rellevants en el grau d'implicació de les famílies a l'escola. Així ho posa de manifest una enquesta duta a terme per la Universitat de Lleida a 524 membres d'equips directius d'escoles de primària de Catalunya que mostra que els factors socioculturals i econòmics de les famílies, tot i que rellevants, no operen de forma determinista.

Tot i que literatura científica ha associat el nivell formatiu, el capital cultural i la situació socioeconòmica amb una major implicació de les famílies, les troballes qualitatives de l'estudi qüestionen aquesta linealitat entre classe social i implicació, explica el professor de la UdL i un dels autors de l'estudi, Jordi Garreta. "El nivell formatiu, el nivell socioeconòmic i l'origen geogràfic que es podria pensar que són rellevants, ho són menys que altres factors".

Així, a diferència d'estudis anteriors on docents i direccions mencionaven poc la responsabilitat del centre en la relació família escola, en aquest treball es constata que l'escola i els seus professionals són claus. En aquest sentit, les persones entrevistades puntuen amb un 8,65 sobre 10 l'actitud del professorat; amb un 8,39 la política de l'equip directiu; i amb un 8,27% la formació del professorat, seguida dels canals de comunicació de l'escola (8,25) i de la disponibilitat de temps dels docents (8,14). Fins i tot les variables estructurals i actitudinals de les associacions de famílies d'alumnes, com ara la política dels equips directius, l'actitud dels seus responsables i els canals de comunicació són presentats pels professionals com a més rellevants que els socioeconòmics i culturals, amb una puntuació de 8 sobre 10 de mitjana.

D'altra banda, l'origen geogràfic obté un 6,29; el nivell socioeconòmic un 7,17; el nivell de formació dels progenitors un 7,22; el coneixement del sistema educatiu un 7,28; la disponibilitat de temps un 7,66 i el nombre de fills el valor més baix de l'enquesta, un 5,73. Ara bé, els factors actitudinals de les famílies sí que es perfilen com el segon bloc més rellevant en la implicació d'aquestes amb l'escola, essent l'interès per l'educació dels fills la variable de més pes, un 8,59 sobre 10, seguida del valor que donen a l'escolarització dels infants, puntuada pels professionals amb un 8,34.

Aquestes resultats posen de manifest la importància de promoure polítiques escolars inclusives i estratègies docents orientades a enfortir la confiança i corresponsabilitat en l'educació dels infants de tots els actors implicats, afirmen els investigadors. "No n'hi ha prou amb marcs normatius és necessari obrir portes per avançar en la inclusió la democratització i la millora del sistema educatiu", conclouen.

Aquest estudi forma part del projecte de recerca Participació e implicació familiar en els centres de educació primària. Las famílies d'origen estranger: diagnòstic i disseny de propostes de millora, finançat pel ministeri de Ciència i Innovació. Aquest projecte d'àmbit estatal que ha finalitzat aquest 2025 ha estatliderat per la UdL i hi han participat investigadors i investigadores de les universitats de la Rioja, Cantàbria i Illes Balears.