Feminisme en la vida quotidiana, però cosificació del propi cos a xarxes socials

Segons un informe sobre noies activistes on participa la UdL

Descarregar pdf
campanya-piera2
Imatge d'una campanya del Centre Dolors Piera de la UdL
Les noies joves incorporen la praxi i el discurs feminista en la seua vida quotidiana, però en canvi s'allunyen dels seus valors a l'hora d'autorepresentar-se en xarxes socials com Instagram, especialment pel que fa a la manera de mostrar el propi cos, arribant a "autorepresentar-se de forma cosificada". Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Activismes en femení: el discurs feminista de dones joves en grups culturals i en la seva quotidianitat, en el que han participat investigadores de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat de Girona (UdG), la Internacional de Catalunya (UIC) i la Politècnica de València (UPV).
 
El treball l'ha liderat el grup de recerca Joventut, Societat i Comunicació (JOVIS) creat a la UdL i actualment part del departament de Comunicació de la UPF. S'emmarca en el projecte ActiFem (Activismes en femení), d'un any de durada i finançat per l'Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya. La investigadora de la UdL Tanja Strecker destaca la col·laboració entre expertes "combinant molts enfocaments diferents que s'enriqueixen mútuament".
 
L'objectiu general era analitzar com les noies de diferents perfils socioeconòmics i que participen en grups culturals incorporen el discurs feminista en les seues accions, ja sigui en pràctiques quotidianes o en les seues expressions culturals. La mostra de la recerca està formada per dos grups culturals diferents de Catalunya: una colla castellera i una agrupació socioeducativa musical, formada per l'equip d'un projecte pedagògic i per una banda musical. "Encara que aquests grups no siguin expressament feministes, mostren pràctiques i accions reivindicatives que contribueixen de forma clara a l'empoderament feminista de les noies", destaca la investigadora principal de l'estudi, de la UPF, Mònica Figueras.
 
L'estudi conclou que les autorepresentacions a Instagram de les noies són postfeministes, no plantegen canviar el sistema polític i inconscientment remeten al patriarcat. A Instagram, preval la idea de forjar-se una imatge entre els seus seguidors per sobre de la lluita feminista. Segons l'informe, això posa de manifest una paradoxa: les joves entenen el feminisme des de la lliure elecció i la llibertat d'expressió, però precisament això les porta a assumir la contradicció d'autorepresentar-se de manera cosificada.
 
Una altra de les conclusions és que l'auge de l'activisme i dels referents feministes dels darrers anys ha influït sobre les joves entrevistades. La seua narrativa audiovisual mostra com ha crescut la seua consciència crítica vers la necessitat d'impulsar canvis socials cap a una societat més igualitària, sobretot a partir de la seva praxi quotidiana davant de les desigualtats i micromasclismes que les afecten en el seu dia a dia. Independentment de com s'autodefineixin, solen adoptar una actitud contrària i proactiva contra les discriminacions.
 
Text: Comunicació UPF / Premsa UdL
 
 

MÉS INFORMACIÓ: