Ajut francès per estudiar l'Atàxia de Friedreich
Amb ratolins transgènics per comprendre les etapes inicials de la malaltia
Descarregar pdfL'Associació Francesa de l'Atàxia de Friedreich (AFAF) ha atorgat una ajuda de 28.000 euros al Grup de Recerca Bioquímica de l'Estrès Oxidatiu de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) per a una investigació que té com a objectiu comprendre millor les primeres etapes d'aquesta malaltia neurodegenerativa. L'equip farà un estudi comparatiu de ratolins modificats genèticament basats en la mutació humana I154F, present en alguns pacients d'Atàxia de Friedreich, per discernir l'inici de la patogènesi, és a dir, la fase prèvia a l'aparició de símptomes.
Aquesta malaltia rara està causada per nivells baixos, però no nuls, d'una proteïna mitocondrial anomenada frataxina. Es caracteritza per una destrucció de certes cèl·lules nervioses de la medul·la espinal, del cerebel i dels nervis que controlen els moviments musculars en els braços i les cames. Normalment apareix entre els cinc i els quinze anys d'edat.
L'Atàxia de Friedreich sovint va acompanyada d'afeccions cardíaques i diabetis. "Aquests símptomes són molt difícils de reproduir en ratolins, atès que cap dels models murrins desenvolupats fins ara no ha aconseguit fer-ho", explica l'investigador Fabien Delaspre. "Esperem que el nostre model ens ajudi a discriminar els esdeveniments inicials del desenvolupament de la malaltia", afegeix.
El projecte Étude comparative de souris I151F pour discerner les premières étapes de la pathogenèse de l'Ataxie de Friedreich busca proporcionar coneixements clau dels esdeveniments inicials i més vulnerables del procés degeneratiu. Les investigadores i investigadors, liderats pel catedràtic de la UdL Joaquim Ros i el professor Jordi Tamarit, buscaran biomarcadors alterats per una lleugera disminució de la frataxina. Ja ho han fet amb ratolins homozigots, amb les dos còpies del gen mutat, i ara ho provaran amb els heterozigots, formats per la unió de dos gàmetes que tenen diferent constitució genètica, amb només una còpia mutada i una còpia sana del gen.
El grup Bioquímica de l'Estrès Oxidatiu va rebre al 2017 finançament internacional del Rare Genomics Institute per a la creació d'aquest nou model murí d'Atàxia de Friedreich, utilitzant una innovadora estratègia basada en la tecnologia CRISPR per editar l'ADN genòmic. Així van introduir una mutació puntual present en humans en el gen de la frataxina del ratolí i que causa la inestabilitat d'aquesta proteïna. Van desenvolupar el model en col·laboració amb The Jackson Laboratory (Estats Units).
Text: Comunicació IRBLleida / Premsa UdL