Major producció de bolets als boscos de pi negre

Els boscos de pi negre (Pinus uncinata) produeixen més bolets que altres situats en cotes inferiors, com els de pi roig. Amb un número d'espècies similars, presenten un dels valors de productivitat i riquesa fúngica més alts de la conca mediterrània. A més, tenen pics de producció a finals d'estiu, un mes abans del que és d'esperar en altres hàbitats, si compten amb temperatures suaus i pluges. Així ho revela un estudi liderat pel doctorand de la Universitat de Lleida (UdL) Ángel Ponce, publicat a la revista científica Forest Ecology and Management. A la recerca han participat investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Unitat mixta de recerca CTFC-Agrotecnio-CERCA.

 

El treball tenia com a objectiu analitzar la fructificació dels fongs en un "ecosistema arbrat d'alta importància", ja que els boscos de pi negre només es troben en zones concretes del sud-oest d'Europa, a la part més alta de les muntanyes, formant la darrera línia d'arbres. Els investigadors els consideren "àrees ecològicament valuoses". La pujada de temperatures a escala global que comporta el canvi climàtic podria afectar a aquests hàbitats i causar la seua regressió.

 

L'equip ha recollit dades durant 5 anys, entre 2015 i 2019, per descriure els canvis interanuals en la productivitat, la diversitat i la composició de la comunitat de bolets. Han detectat un total de 255 espècies, 17 de les quals pertanyen la Llista Vermella d'espècies amenaçades. Una d'elles, l'Entoloma porphyrophaeum, està considerada com a vulnerable. Les dades indiquen que la  productivitat mitjana anual és 21,60 quilos per hectàrea i any en pes sec. Les famílies dominants són les ectomicorrizes, que estableixen una relació simbiòtica amb les arrels dels arbres i milloren la tolerància a la sequera, com Russulaceae i Tricholomataceae.

Les conclusions de l'estudi assenyalen que la productivitat i la riquesa de les ectomicorrizes, com el Boletus edulis (una de las més apreciades pel seu sabor i textura), són més altes a finals d'estiu, des de mitjans d'agost fins a finals de setembre. Les espècies saprotròfiques, com la gírgola, presenten més varietat d'espècies a mitja tardor, des de principis d'octubre fins a finals de novembre.

 

"És molt important fer aquest tipus d'estudis de mostreig de bolets, que idealment s'haurien de complementar amb els de micelis per conèixer què està passant sobre i sota la terra i entendre la importància de les variables meteorològiques en la producció i riquesa d'espècies", destaca Ponce. Els autors també consideren necessari cooperar amb altres països de la Mediterrània per tenir dades sobre les comunitats de fongs a gran nivell i poder-ne fer un seguiment al llarg del temps.