Història i política han d'anar plegades per al primer 'honoris causa' africà de la UdL

Manassé Esoavelomandroso rep la distinció a distància en un acte simultani a Lleida i a Antananarivo

Descarregar pdf
Investidura com a doctor Honoris Causa de Manassé Esoavelomandroso
Un moment de la investidura. FOTO: Premsa UdL
"Poden anar juntes la història i la política? Sí, la història i la política poden i han d'anar juntes, perquè la història és important per al compromís polític". Així ho defensat l'historiador i polític malgaix, Manassé Esoavelomandroso, que avui s'ha convertit en el primer doctor honoris causa africà de la Universitat de Lleida (UdL) i en una de les escasses personalitats d'aquest continent que han rebut aquesta distinció arreu de l'Estat. 
 
En un acte que ha tingut lloc simultàniament a la UdL i a la Universitat d'Antananarivo (Madagascar) gràcies a la tecnologia i al suport de Casa Àfrica, aquest precursor de l'aplicació de la perspectiva 'decolonial' al coneixement, ha explicat que els historiadors de tot el món han estat compromesos amb el seu temps, han estat militants, i ell només ha fet que seguir les seues passes.  "No podem imaginar el futur si sabem poc del present i si ignorem franges senceres del passat, com tampoc podem interessar-nos per la vida de les persones de segles enrere si som insensibles a la sort dels nostres contemporanis", ha afirmat.
 
Aquest compromís el va dur a fundar el partit Leader-Fanilo, a ser diputat, vicepresident l'Assemblea nacional del seu país, ministre, així com secretari general del Sindicat de professors i investigadors d'ensenyament superior, a més de professor i investigador a la Universitat d'Antananarivo des del 1972 fins a l'actualitat. Mentre en va ser director del departament d'Història va engegar la revisió i reformulació de la història de Madagascar i la recuperació de la memòria col·lectiva des de la crítica del llegat de la historiografia colonial. També va impulsar els estudis sobre desenvolupament i el Màster euroafricà "Cultures i Desenvolupament a l’Àfrica", amb universitats de Camerun, Senegal i Catalunya, entre elles la UdL, i que actualment només s'imparteix a Antananarivo. "Sóc un perifèric, com ho són els catalans a Espanya; d'aquí la meua sensibilitat cap a la diversitat, el respecte per les històries locals o regionals i els poders locals", ha afegit. 
 
En aquest sentit, el seu padrí en la cerimònia de Lleida, el professor d'història d'Àfrica a la Universitat de Barcelona, Ferran Iniesta, n'ha destacat "la seua energia, la seua visió de conjunt en la història i en la política, la seua sensibilitat pels febles davant els excessos de poder, el seu compromís amb la ciència i la política, el seu recurs a la sociologia marxista sense perdre mai el seu amor per la saviesa antiga, la seua lleialtat als amics i a les tradicions antigues, la seua capacitat de respectar els llegats històrics sense negar-se mai a acollir elements innovadors procedents d'altres llocs". 
 
D'altra banda, el padrí de l'honoris en l'acte a Antananarivo, el professor d’Antropologia Cultural de la UdL, Albert Roca, n'ha ressaltat tres virtuts. La inclusivitat, que vol dir acceptar la visió de l'altre encara que no s'entengui; la fraternitat, entesa com a generositat intel·lectual i no com a corporativisme; i l'hospitalitat. "Són tres lliçons que vaig aprendre de la mà d'Esoavelomandroso i altres col·legues seus . Sense Madagascar i sense ell jo no seria aquí", ha afirmat emocionat.
 
Per la seua part, el rector de la UdL, Jaume Puy, que ha delegat al seu homòleg d'Antananarivo, Mamy Ravelomanana, la imposició del birret a Esoavelomandroso, ha destacat la rellevància d'aquesta concessió, ja que reconeix que la memòria de la Humanitat només es pot construir des de la diversitat que enriqueix la societat global. "Un acte que apropa i agermana dos continents per fer millor l'acadèmia i la societat en el repte de transitar cap a un món més just, equitatiu, pacífic i respectuós amb el planeta".
 
Puy també reivindicat el paper protagonista dels pobles africans en la construcció de societats inclusives i la seua voluntat per mostrar-se amb tota la seua personalitat i participar en la resolució dels problemes del món i ha lamentat, tot citant al psiquiatra, escriptor i activista martiniquès, Frantz Fanon (1925-1961), que Àfrica "sovint resti encara oculta sota estereotips construïts per un sistema colonial que va deshumanitzar els pobles sotmesos, negant-los el passat, l'essència i els valors".
 
 
D'esquerra a dreta: Ravelomanana, Esoavelomandroso i Roca.
FOTO: UdL