Els sistemes de reg a l'Edat Mitjana centren un congrés virtual a la UdL

Els sistemes de regadiu i l'agricultura a l'Edat Mitjana són l'eix central d'un congrés científic virtual que la Universitat de Lleida (UdL) celebra fins aquest dimecres, 14 d'abril. Experts de la UdL, l'Autònoma de Barcelona, les universitats de Granada, València, Múrcia i Lisboa (Portugal), i de l'Institut d'enginyers de reg i mecanització agrícola de Tashkent (TIIAME), a l'Uzbekistan, comparen els extrems de la cultura musulmana medieval: la península ibèrica i l'Àsia central. Les sessions són d'accés lliure.

El regnat d'Amir Temur, un noble d'origen turc i mongol, a finals del segle XIV és un dels escenaris analitzats, de la mà dels experts uzbeks. L'altre focus se situa a l'oest d’Europa, on Al-Andalus havia desenvolupat una gran tecnologia en sistemes de captació, canalització i emmagatzematge d'aigua. La introducció del regadiu, entre els segles VIII al X, va suposar una autèntica revolució agrícola que va permetre conrear productes procedents d'Orient fins llavors desconeguts. 

"És enriquidor analitzar com aquests dos espais distants van abordar els mateixos problemes sota cultures i valors similars. La gent buscava estratègies i innovacions per promoure l'agricultura, de vegades contra un paisatge difícil", ha destacat el catedràtic d'Història Medieval de la UdL i director del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura, Flocel Sabaté.  

Les sessions del congrés abordaran temes com ara els sistemes de reg a petita escala a les Illes Balears entre els segles X i XIII, la introducció de cultius especulatius a les zones de regadiu d'Al Andalus o l'explotació del territori al nord-est de la península Ibèrica durant l'Edat Mitjana. La trobada és fruit d'un conveni de col·laboració entre el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals i el departament d’Humanitats de l'Institut d'enginyers de reg i mecanització agrícola de Tashkent.