La Lleida espiritista dels segles XIX i XX, a la Biblioteca de Lletres

"Havent nascut en una família espiritista, des de la meua joventut vaig tenir a la meua disposició nombrosos llibres que el meu pare havia adquirit i a més la fortuna, al llarg de la meua vida, de presenciar nombrosos i interessants fets d'aquest caràcter". Són paraules del metge i polític Humbert Torres Barberà (1879-1955) que recull una exposició documental a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL), a l'edifici del Rectorat. La mostra, titulada La vida no acaba en el sepulcre i la tomba no és més que un jaç de descans entre dues etapes, es va inaugurar per Tots Sants i es pot visitar fins el 31 de gener de 2024.

 

El 1875 l'espiritisme estava en auge. Marià Torres i Castellà (1848 – 1934), pare d'Humbert i avi de l'escriptor Màrius Torres i Perenya, va ser vicepresident del Círculo Cristiano Espiritista de Lleida, que tenia la seua seu al número 10 del carrer Democràcia, i un dels delegats a les assemblees de la Unión Espiritista Kardeciana de Catalunya. Exposava la seua particular concepció de Déu i de l'ànima a la revista mensual El buen sentido. Davant d'aquest corrent, l'Església va respondre publicant El Sentido Común, una revista bimensual que s'enviava gratuïtament als capellans i mestres dels pobles en els que hi havia algun centre espiritista. 

 

Aquest és el punt de partida de l'exposició que aprofita els fons històrics dipositats a la UdL per descobrir una de les facetes més desconegudes d'aquesta il·lustre família. La dona de Marià Torres, Àngela Barberà, era mèdium. N'hi ha constància de la seua escriptura automàtica en un document original de 1921 que forma part de l'exposició. Per influència de la seua mare, Humbert Torres també es va interessar per la parapsicologia i l'espiritisme. "Fins i tot, just abans d'anar a la guerra, li va demanar al seu fill Víctor que en cas de perill invoqués a l'ànima de la seua difunta mare", explica el responsable de la Biblioteca de Lletres, Rodolf González.

 

Un altre dels documents curiosos que recull l'exposició és part d'una obra encara inèdita d'Humbert Torres, redactada entre 1946 i 1948, titulada Mi libro de metapsíquica. Los puntos cruciales. Al llarg d'un miler de pàgines, repartides en 11 llibretes escolars, exposa les seues idees sobre temes com la personalitat, el cos espiritual, la telecinesi, la criptestèsia o el 'més enllà'.

 

La mostra també explica que el polític va participar al Congrés Internacional de Metapsicologia que es va celebrar l'agost de 1923 a Lieja (Bèlgica), on va pronunciar una conferència sobre la immortalitat, i que va tenir un paper central en el Congrés Espiritista Internacional, que va tenir lloc a Barcelona l'any 1934. També va traduir al català diverses obres d'espiritistes internacionals com les del psiquiatra italià Ernesto Bozzano: La supervivència humana (1928) i Els enigmes de la psicometria (1931).

 

Quadre sinòptic de la fenomenologia supernormal d'Humbert Torres / Foto: Premsa UdL