La UdL, líder estatal en contribució al desenvolupament del territori

La Universitat de Lleida (UdL) és líder a nivell de l'Estat espanyol en contribució al desenvolupament regional, juntament amb la Universitat del País Basc (UPV-EHU); i segona en recerca, amb les de Navarra i Cantàbria; segons el rànquing 2026 de la Fundación CYD (Conocimiento y Desarrollo). En global, la UdL suma 16 indicadors d'alt rendiment (dos més que l'any passat), 18 intermedis (per 19 al 2025) i 2 reduïts (tres menys que a l'anterior edició). 

Els 36 indicadors institucionals del Rànquing CYD s'agrupen en sis dimensions: Ensenyament i Aprenentatge, Recerca, Transferència de Coneixement, Orientació Internacional, Contribució al Desenvolupament Regional i Inserció Laboral. "Els resultats demostren el fort compromís de la UdL amb el territori i la nostra aposta decidida per impulsar projectes de recerca i desenvolupament local", ha destacat el vicerector de Governança i PTGAS, Damià Vericat. "També reforcen la nostra reivindicació que el nou model de finançament de les universitats públiques hauria de tenir en compte el seu impacte territorial", afegeix.

Quant a contribució al territori, la Universitat de Lleida presenta tots els indicadors amb rendiment alt: les pràctiques en empreses de la regió, els fons de recerca autonòmics, les publicacions regionals i també les que es fan amb firmen de l'àrea d'influència. En la mateixa situació es troba la UPV-EHU. Per darrere, compartint la segona posició, se situen universitats com l'Autònoma de Barcelona, la Rovira i Virgili o la Miguel Hernández d'Elx. 

En investigació, la UdL obté la màxima qualificació a la captació de fons externs, les publicacions per professor, l'impacte normalitzat dels articles, les publicacions altament citades i les que es troben en accés obert, els trams de recerca i els post-doctorats. Amb rendiment intermedi només se situen els fons externs liquidats. En primer lloc d'aquest àmbit, segons aquest llistat, estaria la Universitat de València-Estudi General. I en tercer, per darrere de Lleida, les universitats de Vigo i Pompeu Fabra. 

En l'apartat de transferència del coneixement, la Universitat de Lleida destaca en els fons privats, les publicacions amb empreses i l'impacte en polítiques públiques. I en orientació internacional, en tesis doctorals d'estudiantat forà i les titulacions de màster en idioma estranger. 

El Rànquing CYD ofereix en aquesta tretzena edició els resultats de 32 àmbits de coneixement, 3.909 titulacions i 84 universitats, que representen el 87,5% de les que funcionen a l'Estat. D'aquestes, 48 són públiques (el que suposa el 100% de representativitat) i 36, privades (75%). Encapçalen el llistat la Universitat de Navarra, l'Autònoma de Barcelona i la Carlos III de Madrid, amb 28 indicadors al màxim nivell.