La UdL reclama al Govern tots els fons COVID per fer front a una situació econòmica "crítica"
El rector lloa la capacitat d'adaptació a la pandèmia en el claustre virtual que aprova la seua gestió per 90 vots
Descarregar pdfEl rector de la Universitat de Lleida (UdL), Jaume Puy, reclama a la Generalitat que acabi de repartir els fons COVID rebuts de l'Estat per poder fer front a una situació econòmica "crítica per poder tancar el 2020 sense dèficit". En el seu informe de gestió davant el Claustre, que per primer cop s'ha celebrat de manera virtual, Puy també ha lloat la "immensa capacitat d'adaptació i de transformació" de la UdL davant la pandèmia de COVID-19. El màxim òrgan de representació de la UdL ha aprovat el balanç de Puy per 90 vots a favor, 11 en contra i 18 abstencions.
El rector atribueix el dèficit al model de finançament i l'augment de despeses, tant en el capítol de personal com per la posada en marxa de nous edificis: el segon de l'IRBLleida, els serveis hospitalaris veterinaris, la unitat quirúrgica de Torrelameu i la inversió en l'edifici polivalent 2 al campus 1 d'octubre (Cappont), encara sense acabar. "D'aquesta situació no se'n pot responsabilitzar l'equip actual ni l'anterior", ha dit Puy.
També ha afirmat que aquesta conjuntura "és independent de la pandèmia", tot i que aquesta "hagi originat despeses addicionals a les previstes i reduint ingressos que estaven pressupostats". En aquest sentit, el rector ha reclamat al Govern català que acabi de repartir els fons COVID que ha rebut de l'Estat per a les universitats. Dels 51 milions atorgats a Catalunya, la Generalitat només n'ha distribuït 20, dels quals 1,17 han estat per a la UdL. "Si es repartissin els altres 31 milions restants, en tindríem més d'1 i això potser permetria tancar correctament l'exercici", ha afegit.
El rector de la UdL ha lloat la resposta de tota la comunitat universitària "per a reconvertir l'activitat presencial en no presencial" tant en docència com en recerca i gestió, en el que ha qualificat com a "un esforç sense precedents a la UdL". "No tinc més que paraules d'agraïment per a tota la gent per adaptar-se a circumstàncies tan adverses en un temps tan breu", ha destacat. "Crec que aquest és un missatge molt important que hem donat als que critiquen la universitat per immobilista", ha manifestat Jaume Puy.
En el seu balanç, el rector de la Universitat de Lleida ha destacat, entre altres, l'inici dels nous dobles graus de Geografia i Turisme i Enginyeria Mecànica-Enginyeria de l'Energia i Sostenibilitat; la implementació de la nova plataforma UdL Treball, que integra els serveis d'orientació professional i d'inserció laboral; o la captació de més de 2 milions d'euros del Pla Nacional de Recerca per a 23 projectes i prop d'un milió per a 5 projectes europeus.
Les intervencions dels claustrals han tingut a veure amb la situació econòmica de la UdL, el Pla de Dedicació Acadèmica (PDA), el relleu generacional del professorat i el material de suport per a la docència virtual, entre altres. Jaume Puy ha reconegut que "no està resultant fàcil la gestió d'aquest curs i no és fàcil tenir la visió global del que està passant en cada moment en una institució gran i complexa com la UdL, però hi hem posat voluntat i esforç". "Acabo demanat disculpes pel que no hem fet bé i pel que no hem sabut explicar o argumentar bé", ha afegit.
Informe del síndic de greuges
A l'inici del Claustre, el síndic de greuges de la UdL, Joan Betriu, ha presentat l'informe anual corresponent al 2019. En total, la Sindicatura va tramitar 27 expedients, 1 més que l'any anterior. D'aquestes reclamacions, 19 van ser presentades per l'estudiantat; 3, per Personal Acadèmic i Investigador (PDI); 3, per Personal d'Administració i Serveis (PAS); i 2, per persones alienes a la comunitat universitària que no s'han pogut tramitar. Del total, 9 expedients van ser arxivats sense necessitat de dictar una resolució, en 13 el síndic va desestimar la queixa i en 4, va dictar una resolució estimatòria de la mateixa.
El coordinador del Consell de l'Estudiantat, Josep Maria Giménez, li ha reclamat un recull més extens de les queixes rebudes, recordant també la polèmica pel contingut de les classes d'un professor de la Facultat de Lletres. Betriu ha reconegut que aquesta és "una espina clavada" que té perquè no va aconseguir que les parts acceptessin la mediació. Ell aposta per impulsar "expedients de mediació en els quals la intervenció del Síndic pugui servir per atansar posicions i arribar a compromisos acceptables per totes les parts implicades i de compliment obligat".
Després dels quatre anys de mandat que fixen els Estatuts, el rector ha proposat renovar Betriu en el càrrec. Aquesta pròrroga ha quedat en suspens a l'espera d'un informe de l'assessoria jurídica sobre si cal o no majoria absoluta per renovar-lo, ja que la votació ha estat de 48 vots a favor, 34 en contra i 38 abstencions. Mentrestant, el síndic de greuges continua en funcions.