La postfotografia segons Joan Fontcuberta, a la Universitat d'Estiu

Assistim a una revolució fotogràfica sense precedents escrivia fa uns anys Joan Fonctuberta. Aquesta nova era, que ell anomena "postfotogràfica", es caracteritza per la massificació d'imatges i per la seua circulació i disponibilitat a internet. El nou context que es crea, i que sacseja les mateixes bases de la fotografia, serà el fil conductor de la conferència que el creador impartirà demà dissabte, en la cloenda del curs de la Universitat d'Estiu de la UdL a Agramunt, Art i Territori II.

Fontcuberta, primer artista de l'Estat en obtenir el què es considera el Nobel de la fotografia, el Premi Hasselblad (2013), pronunciarà una xerrada que du per títol La condició post-fotogràfica. Serà una reflexió al voltant dels interrogants que, sobre la naturalesa de la creació, l'artisticitat, l'autoria i l'ús de la imatge ens planteja aquesta cultura visual postfotogràfica.

A més de les fractures ontològiques que la tecnologia digital provoca en la fotografia, explica Foncuberta, s'hi han d'afegir canvis profunds en els seus valors socials i funcionals que fan revisar els valors de la consciència humana.

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) porta més de 40 anys de carrera. Dedicat tant a la fotografia com a la seua reflexió teòrica, el català és un dels artistes més reconeguts internacionalment en aquesta disciplina per la seua originalitat i els seus projectes que qüestionen la veracitat de la imatge.

El militant de la sospita visual, el mestre de la paradoxa, com alguns l'han qualificat, té obra seua en les més prestigioses col·leccions i museus del món: el Georges Pompidou de Paris, el MOMA de Nova York; el Museu Nacional de Belles Arts d'Argentina, el Green Museum de Tòquio, el Reina Sofia de Madrid o el MACBA de Barcelona, entre altres.

Premi Nacional de Fotografia al 1998 i Premi Nacional de Cultura en la categoria d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya al 2011, Fontcuberta va ser distingit aquest mateix any amb el Nacional d'Assaig per La cámara de Pandora, una reflexió sobre l'estatut de la fotografia en l'era digital.

Autor d'una dotzena d'assajos sobre història, estètica i epistemologia de la fotografia, va fundar al 1982 la Primavera Fotogràfica i, del 2008 al 2014, ha presidit l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya. Professor a la Universitat Pompeu Fabra, també ha exercit com a docent en diverses universitats europees i americanes.

És autor de series fotogràfiques de referència com ara Fauna, Sputnik, Googlegramas o Deconstruint Osama. La seua conferència a Agramunt tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre a l'Espai Guinovart.Clourà la segona edició del curs Art i Territori que ha comptat, entre d'altres, amb el crític d'art, Josep Miquel Garcia, i  el fotògraf lleidatà, Toni Prim.