Les pràctiques del Ramadà fan créixer els positius de diabetis gestacional

Algunes pràctiques associades al Ramadà, com el dejuni prolongat, la deshidratació o l'alteració dels patrons de son, augmenten un 50% la freqüència de diagnòstics de diabetis gestacional en dones originàries de països de majoria musulmana comparat amb altres moments de l'any. La taxa passa del 12,8% durant  la celebració islàmica al 8,84% fora d'aquest període. Així ho estableix un estudi liderat per personal investigador de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) publicat a la revista BMC Medicine. La recerca recomana contemplar el context cultural per evitar el sobrediagnòstic i optimitzar l'atenció clínica.

L'equip - amb especialistes de l'Hospital de La Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, l'IDIAPJGol i l'Hospital universitari Germans Trias i Pujol de Badalona-  ha analitzat les dades d'atenció primària recollides a Catalunya durant una dècada sobre més de 70.000 mares gestants, tant musulmanes com no musulmanes. Han valorat els nivells de glucosa plasmàtica obtinguts amb les proves diagnòstiques com el test d'O'Sullivan, comparant els períodes de Ramadà i de no Ramadà en els dos grups.

Els resultats són clars: la taxa de diagnòstic de diabetis gestacional entre les dones de països de majoria musulmana és més alta durant el Ramadà mentre al grup de control no hi ha diferències. "Els equips sanitaris haurien de tenir en compte el context cultural i els patrons de dejuni a l'hora de programar el cribratge de la diabetis gestacional per evitar diagnòstics falsament elevats", destaca la investigadora de l'IRBLleida i la UdL i cap del servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'HUAV, Marta Hernández.

Text: Comunicació IRBLleida / Premsa UdL