L'excés d'urbanització, principal trava de les migracions de la guatlla a Europa

Segons una recerca de la UdL amb dades d'abans i després de la Segona Guerra Mundial

Descarregar pdf
guatlla_Jose Manzano
Exemplar de guatlla / Foto: José Manzano
El patró migratori de la guatlla (Coturnix coturnix) ha canviat a Europa a causa de l'augment del sòl urbanitzat i de l'evolució ambiental després de la Segona Guerra Mundial. Així ho afirma una recerca de la Universitat de Lleida (UdL), l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC) i l'Institut Superior per a la Protecció i la Recerca Ambiental d'Itàlia (ISPRA), publicada a la revista Environmental Monitoring and Assessment. L'estudi ha analitzat més de 5.000 registres de recuperacions d'aus anellades a la península itàlica abans i després del conflicte bèl·lic; en dos períodes, de 1939 fins a 1951, i de 1998 a 2017.
 
El personal investigador ha associat la variació històrica del nombre de guatlles amb dades estadístiques agràries, econòmiques, socials i climàtiques. Els resultats mostren que si bé la població humana i el creixement econòmic augmenten linealment; les taxes de recuperació d'aquestes aus mostren una trajectòria en forma d'U, i la producció de cereals i llegums, un patró d'U invertida. "Això representa gràficament com la presència de guatlles va disminuir quan va augmentar l'activitat agrícola per alimentar la població després de la guerra", explica el catedràtic de Ciència Animal de la UdL Jesús Nadal. "En canvi, quan es redueix la producció agrària, s'incrementa el nombre d'aus", afegeix. 
 
La recerca també posa de relleu que la xarxa migratòria d'aquestes aus ha canviat al llarg del temps, desplaçant-se cap al nord i cap al sud des de l'oest i l'est. Abans de la Segona Guerra Mundial, els viatges directes en direcció nord eren el 30,8% de les trajectòries, mentre que els viatges en direcció sud suposaven el 24,1%. L'estudi assenyala que el conflicte bèl·lic "va tenir un impacte mínim" en les rutes de les guatlles. Les modificacions "es poden explicar com una resposta als diversos canvis ambientals posteriors, com ara l'escalfament global, la mega urbanització, la pèrdua d'hàbitat i l'expansió de la població humana", destaquen els autors de l'article.
 
En l'actualitat, l'aparició d'una barrera de "mega urbanització" de 300 quilòmetres d'amplada que s'estén des del mar del Nord fins als Alps suposa una barrera artificial important, pertorbant els patrons migratoris nocturns i augmentant la probabilitat de risc de col·lisions entre guatlles i infraestructures, un fet que planteja amenaces com la transmissió de malalties a través d'insectes vectors.
 
"Això destaca la necessitat urgent de fer esforços concertats per a conservar i revitalitzar la integritat dels ecosistemes, al mateix temps que es gestionen les necessitats i demandes de les zones mega-urbanes. Aconseguir aquest equilibri és fonamental per a garantir la coexistència sostenible entre la millora de la vida a les ciutats i la preservació del nostre entorn natural", destaquen els investigadors. L'estudi reclama "accions urgents per millorar la permeabilitat de la ciutat, facilitant l'èxit de la migració d'ocells a través dels paisatges urbans. Aquesta millora no només afavoriria la supervivència de diverses espècies sinó que també mitiga la propagació de malalties".
 

MÉS INFORMACIÓ:

Article The effects of cities on quail (Coturnix coturnix) migration: a disturbing story of population connectivity, health, and ecography


NOTÍCIES RELACIONADES:

Un nou estudi confirma la reducció de les rutes migratòries de la guatlla