Més contres que pros, en el debat sobre el TTIP
Urtasun alerta de la pèrdua de drets i Tremosa diu que beneficia les pimes
Descarregar pdf
L'Acord transatlàntic per al comerç i la inversió, conegut pel seu acrònim en anglès, TTIP, ha estat el leitmotiv del debat que aquest vespre ha tingut lloc a la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida (UdL). Organitzat pel Departament d'Economia Aplicada de la UdL, ha comptat amb la presència dels eurodiputats Ernest Urtasun (ICV) i Ramon Tremosa (CDC).
El debat, que ha omplert la Sala de juntes de la Facultat, ha posat de manifest les dificultats dels eurodiputats per accedir a la informació sobre el seu contingut -com ara no poder portar bolígrafs o mòbils-, ni sobre les negociacions, encara que Tremosa ha afegit que s'havia millorat en transparència.
Ambdós han coincidit en la preocupació, tot i que amb matisos, que seran els Estats qui decidiran la ratificació definitiva del tractat. Mentre que Tremosa ha lamentat que en cas que Catalunya no sigui independent serà Madrid qui tindrà la paraula, Urtasun ha criticat que no siguin els ciutadans qui ho facin, i ha recordat que el referèndum que ells demanen en aquest sentit, no ha tingut mai el suport de CDC.
L'eurodiputat ecosocialista ha centrat la seua intervenció en els aspectes més polèmics del Tractat que, per a la seua formació política, són el Consell de cooperació regulatòria encarregat d'harmonitzar normatives sobre el comerç, els tribunals d'arbitratge en cas de conflicte entre empreses i Estats, i la liberalització de serveis.
Per la seua part Tremosa ha qualificat de catastrofista i agressiu el discurs dels partits d'esquerra, tot posposant qualsevol crítica al Tractat fins que no es disposi del text definitiu. El professor d'Economia a la Universitat de Barcelona ha defensat la revitalització que, segons la seua formació política, suposa el TTPI per al comerç, especialment, ha afirmat, per a la petita i mitjana empresa.
Urtasun, que ha ironitzat sobre que les persones que s'oposen al Tractat siguin titllades d'antiamericanes quan fins i tot un candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units s'hi oposa, ha alertat que el Tractat suposa posar els interessos de les empreses per damunt dels dels Estats. En aquest sentit, ha citat diferents casos en què tribunals d'arbitratge han fallat contra els estats en pro de les empreses, com ara la demanda que va guanyar la firma francesa Veolia contra l'Estat egipci perquè la pujada de salari mínim que va decretar el govern va veure reduïts els beneficis de la multinacional. "No volem atorgar els nostres drets a empreses transnacionals", ha dit.
Les intervencions del públic han mostrat preocupació que el TTIP pugui significar la privatització de serveis bàsics, la laxitud en les normes de seguretat alimentària o la destrucció de llocs de treball. En aquest sentit, la professora de Dret Internacional de la UdL, Núria Camps, ha explicat que la posada en marxa d'altres tractats d'aquest tipus, com ara el NAFTA (entre els Estats Units, Canadà i Mèxic), va suposar la pèrdua i la precarització de molts llocs de treball a Mèxic davant l'afirmació de Tremosa que acords d'aquests tipus beneficiaven sempre ambdós parts.
El debat, moderat pel professor de la UdL, Rafael Allepuz, ha començat amb una introducció del també professor Pere Enciso, que ha fet un repàs als pros i contres del polèmic Tractat.