Polpa de garrofa en la dieta dels xais per millorar la seua salut gastrointestinal

La polpa de garrofa (Ceratonia siliqua L.) té un paper immunomodulador i antioxidant en el tracte gastrointestinal dels xais, millorant la seua salut digestiva i limitant la possibilitat de sofrir determinades malalties parasitàries, com la coccidiosi. Així ho posa de manifest un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) publicat a la revista Research in Veterinary Science. Els resultats assenyalen que la inclusió d'aquesta deixalla agrícola a les dietes de xai redueix l'excreció d'oocists (ous recoberts d'una paret gruixuda capaç de sobreviure llargs períodes fora de l'hoste) de coccidis, al mateix temps que millora la consistència fecal i els paràmetres morfològics gastrointestinals. A més, A més, els tanins condensats de garrofa milloren l'expressió de l'antioxidant SOD2.

 

Els xais criats de manera intensiva són propensos a sofrir colonització per coccidis, uns paràsits que es desenvolupen en l'intestí prim i gruixut i disminueixen el guany de pes dels animals i, per tant, la productivitat de l'explotació. A més, l'estrès tèrmic que sofreixen els animals durant les estacions més càlides influeix, entre altres, en l'homeòstasi gastrointestinal, alterant el funcionament dels mecanismes fisiològics. L'estudi plantejava l'alimentació amb polpa de garrofer com una possible solució a tots dos problemes, tant per a controlar la coccidiosis com les afeccions derivades de la calor.

 

La recerca del doctorand de la UdL Jonathan Pelegrin-Valls l'han supervisat els professors del Departament de Ciència Animal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària (ETSEAFiV) Javier Álvarez i Beatriz Serrano, aquesta darrera també membre del grup de recerca de nutrició animal i medi ambient d'Agrotecnio-CERCA. Han comptat amb la col·laboració de BonÀrea Agrupa.

 

L'equip ha provat la seua teoria amb tres grups d'animals i diferents dietes: sense polpa de garrofer, amb 150 grams de polpa per quilogram de pinso i amb 300 grams per quilogram de pinso. Sis setmanes després van prendre mostres de tots els animals. El seu creixement no es va veure afectat pel tipus de dieta, però les anàlisis de femta i sang van mostrar millors paràmetres gastrointestinals d'aquells xais que havien consumit polpa de garrofer. En canvi, la dieta no va aconseguir contrarestar els efectes nocius de la calor.

 

"La polpa de garrofer és una alternativa interessant a altres dietes que milloren la productivitat, però que poden derivar en desordres metabòlics com l'acidosi ruminal", explica Pelegrin-Valls. "A més, l'augment de l'expressió d'enzims eliminadors de radicals lliures, com el SOD2, suggereixen que la inclusió dietètica de polpa de garrofa a les dietes de xai millora la salut del rumen", afegeix el doctorand de la UdL.