Ser dona dificulta la carrera acadèmica a la UdL

Segons un estudi del Centre Dolors Piera basat en entrevistes al professorat

Descarregar pdf
estudiantesUdL
Hi ha més titulades, però menys catedràtiques Foto: UdL

La carrera acadèmica del col·lectiu femení a la Universitat de Lleida (UdL) està condicionada per factors externs a l'estrictament professional, sobre tot pel que fa a promoció, segons assenyala un estudi realitzat pel Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones de la UdL. Les enquestes al personal docent i investigador (PDI) revelen que el 67,5% de les consultades creu que ho té més difícil per progressar professionalment, mentre només un 32% dels homes ho percep així.

Al marge de valoracions, les xifres objectives també donen suport a aquest estudi. Mentre les dones representen el 67,45% de les persones titulades de la UdL del darrer curs (2014-2015), només ocupen el 22,33% de les càtedres. Dins els graduats, els nois tan sols són majoria a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA), amb un 59,63%, i a l'Escola Politècnica Superior (EPS), amb un 81,55% de titulats en l'últim curs acadèmic.

El treball Factores que influyen en el desarrollo de la carrera académica del profesorado de la UdL, coordinat per la catedràtica Maria Ángeles Calero i la professora Ana Romero, presenta el resultat de 270 enquestes al PDI de tots els centres que conformen la UdL. L'anàlisi posa en relació les característiques personals del professorat, la formació i experiència laboral i la promoció i carrera professional. Segons les coordinadores, "les respostes obtingudes permeten un atansament molt proper a les percepcions i formes de veure la realitat del PDI sobre les qüestions que s'hi tracten".

Quant a ascendir dins la jerarquia acadèmica, són les dones qui manifesten clarament voler promocionar: 40% davant del 27,3% dels homes. Això té relació amb el fet que ocupen nivells professionals inferiors. De fet, un dels motius que els homes argumenten per no promocionar és que ja han assolit el nivell màxim de la carrera acadèmica. Al marge de les capacitats de la persona, un 67,5% de les dones consideren important el suport de la direcció del departament per un 44,7% dels homes. Les professores també valoren com a factor destacat el fet d'ocupar algun càrrec de gestió i/o representació, en un 41,7%. Un criteri que només comparteixen el 28% dels homes.

Entre els motius per no promocionar-se, el fet de no tenir suficients mèrits curriculars és un argument que utilitza el 80'7% dels homes del PDI, per un 65,8% de les seues companyes. El col·lectiu femení destaca el condicionament que suposen les càrregues familiars i domèstiques. La maternitat/paternitat ha influït en un 44,2% de les dones per un 27,3% dels homes; l'atenció als fills i filles, un 43,4% per a elles i un 26% per a ells; i les tasques de la llar, en un 17,5% de les professores per un 6,6% dels professors. De fet, sis vegades més dones que homes van acollir-se al permís maternal/paternal durant el temps d'elaboració de la tesi, és a dir, un 18,8% de les dones davant un 2,7% dels homes.

Dos dels motius per deixar de treballar a la universitat pertanyen clarament a les dones. El 62'2% ha pensat en canviar de feina per reduir el nivell d'estrès, per un 32,8% dels homes enquestats; i un 51,4%, per poder disposar de més temps per a elles, davant el 29,3% dels homes. Aquesta conclusió està en concordança amb el fet que elles afirmen responsabilitzar-se en major mesura amb les cures familiars i domèstiques (53% de les dones front el 37% d'homes) i que els afecta considerablement en la seua trajectòria professional, en la seua productivitat i en la seua promoció. Passar més temps amb la família és motiu suficient per a un 43,2% de les dones per deixar de treballar en la institució, front un 27% dels seus companys. La competència que hi ha a la universitat és motiu per a un 24'1% de les professores i investigadores per un 12,1% dels professors.

L'estudi també recull que les dones del PDI de la UdL han presenciat en major proporció que els homes diferents situacions de violència o assetjament per motiu de gènere o d'orientació sexual. El percentatge més alt correspon a les bromes amb connotacions sexuals, que testimonien un 21,7% de les enquestades per un 9,3% dels seus companys.

 

MÉS INFORMACIÓ:

Estudi Factores que influyen en el desarrollo de la carrera académica del profesorado de la Universitat de Lleida