El CAEM descobreix una obra inèdita del pintor barroc Lorenzo Suárez
L'obra està signada per l'artista i representa sant Miquel arcàngel vencent el dimoni
Descarregar pdf
El Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) ha descobert una obra inèdita del pintor barroc Lorenzo Suárez, un dels grans representants de la pintura del Segle d'Or murcià. Es tracta de Sant Miquel arcàngel vencent el dimoni, un oli sobre llenç (de 141,6 x 101,4 centímetres) realitzat durant el primer terç del segle XVII i que pertany a una col·lecció particular catalana.
En l'estudi de l'obra, que apareix signada SUAREZ a la part inferior dreta del llenç, hi han estat treballant durant dos mesos l'investigador del CAEM, Marc Borrás, l'estudiant del grau d'Història de l'Art de la UdL, Alegria Bigorra, sota la direcció científica del catedràtic d'Història de l'Art de la UdL, Ximo Company. Les anàlisis de la peça s'han fet amb fotografia ultraviolada, infraroja i microscòpia digital.
En la pintura apareix l'arcàngel lluint una poderosa armadura d'inspiració clàssica, amb sandàlies i cames nues. Aquest tipus de representació és la pròpia del Barroc, similar a moltes altres obres de l'Europa dels segles XVI i XVII. Al seu escut es llegeix la màxima llatina Qui ut Deus? (Qui com Déu?), traducció del significat de Miquel en hebreu, que prové del càrrec de l'Arcàngel com a príncep de la milícia celestial, segons el llibre de l'Apocalipsi.
En la pintura apareix l'arcàngel lluint una poderosa armadura d'inspiració clàssica, amb sandàlies i cames nues. Aquest tipus de representació és la pròpia del Barroc, similar a moltes altres obres de l'Europa dels segles XVI i XVII. Al seu escut es llegeix la màxima llatina Qui ut Deus? (Qui com Déu?), traducció del significat de Miquel en hebreu, que prové del càrrec de l'Arcàngel com a príncep de la milícia celestial, segons el llibre de l'Apocalipsi.
Suárez es va formar amb el pintor de cambra de Felip III, Bartolomé Carducho, un dels millors mestres de l'Espanya de finals del segle XVI. Instal·lat a Múrcia a partir dels primers anys del segle XVII, Suárez va entrar al cercle artístic més il·lustre de la ciutat, com Cristóbal de Acebedo i Juan de Alvarado, pintor que va ser durant un temps el seu mestre.
Malgrat l'escàs coneixement de l'obra de Suárez, el seu virtuosisme pictòric queda reflectit en els seus pocs llenços conservats, com ara els de l'església de la Mercè de Múrcia: Sant Ramon Nonat quan se li va posar el candau a la boca pels moros algerians, Comunió de sant Ramon Nonat administrada per Jesucrist o Frares mercedaris asseguts a la taula en el refectori, al Palau Episcopal de Múrcia. El Museu de Belles Arts d'aquesta ciutat conserva una Aparició de la Verge amb Jesús nen a sant Fèlix de Cantalice, i una Epifania, també signada, que es troba al Museu Diocesà d'Art Sacre d'Oriola (Alacant).
L'equip d'investigació explica que sobretot la comparativa amb les peces conservades a l'església de la Mercè ha resultat crucials per a la correcta atribució de la peça