La UdL i Agrotecnio reben més de 77.000 euros per desenvolupar xarxes d'investigació

L'Agència Estatal d'Investigació ha concedit un total de 77.400 euros a la Universitat de Lleida (UdL) i el centre Agrotecnio-UdL per desenvolupar quatre xarxes de recerca amb altres institucions d'arreu d'Espanya. Són diners a repartir en dos anualitats, 2023 i 2024, que beneficien projectes sobre els riscos dels incendis forestals, els sistemes fluvials ibèrics amenaçats per fenòmens extrems com la sequera o les inundacions, l'emmagatzematge d'energia tèrmica i la lluita contra una planta invasora que infesta camps de panís, l'Amaranthus palmeri. A nivell estatal, 217 iniciatives es reparteixen 4,9 milions.

 

El projecte Avaluació dels riscos de la severa estació d'incendis de 2022 a Espanya: coneixements actuals per a futurs escenaris, liderat per l'investigador de la UdL Víctor Resco de Dios, té com a objectiu desenvolupar mesures de mitigació i anticipació dels focs forestals, avaluant-ne el risc. "Elaborarem directrius de gestió i també tractarem d'augmentar la conscienciació de la població perquè pugui estar millor preparada per a les pròximes temporades d'incendis", subratlla Resco.

 

Per a fer-ho, l'equip d'enginyers forestals i agrònoms, geògrafs, ecòlegs, economistes i enginyers industrials rebrà 18.000€. A banda de la Universitat de Lleida, en la iniciativa participen les universitats de Barcelona (UB), Politècnica de Catalunya (UPC), Saragossa, Pública de Navarra (UPNA), Jaén, València, Santiago de Compostel·la, Oviedo (UNIOVI), León, Castella la Manxa (UCLM), Extremadura i La Laguna; així com el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM).

 

AQUAIBER-NET "consolidarà i ampliarà la xarxa multidisciplinària ja establerta en el marc de diversos projectes científics competitius anteriors", destaca Batalla. Pretén aprofundir en el coneixement dels reptes actuals dels rius de la península ibèrica, inclosos els ecosistemes de la interfase mar-terra (estuaris), relacionats amb la hidrologia d'extrems (sequera, escassetat d'aigua i inundacions) i la contaminació sota el canvi global, tant des de la perspectiva científica com de gestió.

 

La Xarxa espanyola en emmagatzematge d'energia tèrmica, liderada per la catedràtica laboral de la UdL Luisa F. Cabeza, està formada per quinze grups de recerca de dotze universitats espanyoles: UdL, UB, UPC, URV, UNIOVI, UCLM, UAH, Jaume I de Castelló, Carlos III de Madrid, Politècnica de València (UPV), Burgos i Sevilla; així com el CSIC i el Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT). Rebran 23.000€ per a un doble objectiu: promoure la sinergia entre els grups membres per compartir la seua producció científica i donar-li més visibilitat tant entre la comunitat científica com al món empresarial i a la societat en general.

 

De l'investigador d'Agrotecnio-UdL Joel Torra depèn la Xarxa espanyola d'investigació sobre la espècie invasora Amaranthus Palmeri, una planta que genera severes infestacions en els camps de panís de Lleida, Osca i Extremadura. La xarxa temàtica PalmerNET, que rebrà 18.000€, definirà un protocol per a controlar-ne l'expansió i evitar que proliferi en nous territoris. Està formada per vuit grups de recerca de la UdL, la UPNA, la UPV, la Universitat de Vigo, el Centre d'Investigació i Tecnologia Agrària d'Aragó (CITA), l'Institut Nacional d'Investigacions Agràries (INIA-CSIC) i el Centre d'Investigacions Científiques i Tecnològiques d'Extremadura (CICYTEX).