El Rectorat acull la projecció de dos documentals del festival Som Cinema

El passi d'Idrissa crònica d'una mort qualsevol ha comptat amb un dels seus directors

Descarregar pdf
IdrissaUdLSomCinema
Artigas al centre, acompanyat del professor de la UdL, Sandro Machetti i de l'assessora artística del festival, Judit Vives. FOTO: UdL
Més d'un centenar d'estudiants dels graus d'Història de l'art i de Comunicació i periodisme audiovisuals de la Universitat de Lleida (UdL) han estat avui els espectadors del passi d'Idrissa, crònica d'una mort qualsevol (Xavier Artigas i Chapo Ortega, 2018), un dels llargmetratges de no ficció programats en el festival Som cinema, que enguany arriba a la desena edició.
 
El documental és "la crònica d'una investigació frustrada" perquè "malgrat tots els esforços no vam aconseguir aclarir com va morir Idrissa", ha explicat un dels seus directors, Xavier Artigas. Artigas, que ha estat acompanyat de l'assessora artística de Som cinema, Judit Vives, i del professor de la UdL, Sandro Machetti, ha protagonitzat un col·loqui amb l'alumnat un cop finalitzat el passi.
 
Idrissa, crònica d’una mort qualsevol  gira entorn de la mort d'un jove de Guinea Conakry mentre estava retingut al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona. Més enllà del lirisme de narració, el documental es desenvolupa en un estil de cinema directe, amb elements de road movie. La força impulsora de la pel·lícula és la recerca per descobrir qui era Idrissa, localitzar la seua familía, i finalment, en un exercici de justícia, memòria i reparació, retornar les seues restes al petit poble on va néixer, malgrat la manca de cooperació de les autoritats espanyoles.
 
Aquest documental s'insereix en la tradició del cinema polític, que caracteritza la filmografia d'Artigas i Ortega, com Tarajal (2015), Ciutat morta (Millor Documental Festival de Màlaga 2014), i NO-RES (2012).  està dedicat a totes les persones que han mort en un CIE i en les fronteres.
 
Demà, la Sala d'actes del Rectorat de la UdL acollirà una altra projecció. Es tracta del documental Enfemme (Alba Barbé, 2018) un petit refugi per a l’anonimat a la metròpolis de Barcelona que obre la porta al secret: "m’agrada vestir de dona".