Una catedràtica de la UdL, a l'Eurocrim 2026
Carolina Villacampa planteja mesures per a les víctimes de violència per causa d'honor
Descarregar pdf
Les víctimes de violència per causa d'honor -generalment dones joves i adolescents atacades sobre tot pels seus parents masculins- necessiten més suport institucional. Així ho ha defensat la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Lleida (UdL), Carolina Villacampa Estiarte, en el marc de la trobada anual de la Societat Europea de Criminologia (ESC): l'Eurocrim 2026. Villacampa ha participat en una de les sessions plenàries del congrés, que ha tingut lloc a Varsòvia (Polònia) amb més de 1.700 persones inscrites.
La violència basada en l'honor (HBV per les sigles en anglès) es basa en creences socials, comunitàries o culturals arrelades en què l'honor col·lectiu —associat amb el comportament sexual i la castedat de les dones— preval sobre l'honor individual. Tot i que l'ONU estima que cada any es cometen més de 5.000 assassinats d'honor a nivell mundial; "les últimes estadístiques del Ministeri de l'Interior britànic informen de gairebé 3.000 delictes relacionats amb l'abús basat en l'honor a Anglaterra i Gal·les només el 2025", destaca la catedràtica.
Carolina Villacampa ha plantejat com les víctimes d'abús per honor critiquen tant l'absència d'informació clara i accessible com la manca de coordinació entre serveis d'atenció. Així mateix, els protocols de resposta a les crisis "tenen deficiències importants com ara interrogatoris innecessaris que poden exposar les víctimes durant les trucades d'emergència i mesures de protecció temporals que caduquen sense seguiment", subratlla la catedràtica de la UdL.
"La resposta ideal d'atenció institucional requereix un suport integral sense paternalisme, donant suport a les víctimes en les seues decisions, no decidint per elles, i acompanyar-les quan prenen decisions difícils, respectant el seu ritme", emfatitza Villacampa. Mentre, el sistema jurídic-judicial "hauria de permetre respostes graduades: des d'advertències formals o ordres de protecció en casos menys greus fins a processament penal o sancions privatives de llibertat en casos més greus", planteja entre altres mesures.
A la sessió sobre les vulnerabilitats de les víctimes i les mesures de prevenció, la catedràtica de la UdL s'ha centrat en les víctimes de violència per honor; Lorena Molnar (Universitat de Friburg, Suïssa), en les treballadores sexuals víctimes de tràfic i Piotr Godzisz (Universitat de Leicester, Regne Unit), en les víctimes de discursos i crims d'odi.
L'Eurocrim 2026 s'ha vertebrat al voltant de les fronteres de la criminologia, fixant-se tant en les barreres físiques com tecnològiques, de desenvolupament o ambientals. "En el cas de les persones en moviment, les fronteres de la humanitat es creuen amb les fronteres físiques dels estats", recorden els organitzadors de la trobada.
Però el concepte de frontera va més enllà. "Els canvis en els patrons de delinqüència es podrien atribuir a l'ús de les noves tecnologies. Altres han estat induïts per l'escalfament global a mesura que arribem a les fronteres ambientals", expliquen. "Totes aquestes transformacions afecten profundament la criminologia, la victimologia i els sistemes de justícia penal", destaquen els investigadors.
Més informació
Sessió Victims of Crime: How do different vulnerabilities infuence support and prevention initiatives? (Víctimes de delictes: com influeixen les diferents vulnerabilitats en les iniciatives de suport i prevenció?)