El I Congrés «Art contemporani i cultura extractivista» té per objecte generar un espai de reflexió i debat sobre com les pràctiques artístiques poden contribuir a la comprensió, la crítica i la resistència davant les dinàmiques extractivistes en les seves múltiples formes. Juntament amb l'extractivisme dels recursos naturals, avui dia assistim a una diversificació i complexificació de les formes de subtracció, que inclou recursos socioculturals, epistemològiques, biotecnològiques i digitals. Aquestes noves formes d’obtenció i acumulació de riquesa constitueixen un extractivisme expandit que opera sobre relacions materials, virtuals, semiòtiques i cognitives.

El «neoextractivisme» (Mezzadra i Neilson, 2017) no només permet descriure un extractivisme «literal», com la mineria i l’agroindústria, sinó també les formes desterritorialitzades d’extractivisme, com l’edició genètica i la mineria de dades. Les noves formes d’extractivisme posen en evidència que, sota la lògica del capitalisme avançat, la vida en conjunt es converteix en objecte de monetització, explotació i comercialització, tant a nivell molecular com planetari. Darrere el model extractivista s’amaga un paradigma utilitarista que capacita el subjecte normatiu per a controlar, dominar, explotar i mercantilitzar subjectes humans i no humans.