28 d'abril de 2005
Descarregar pdfEl Cine-Ull de la UdL i la Filmoteca dediquen un cicle a les pel·lícules de terror de la productora Hammer Films
Pel·lícules com Drácula, Las novias de Drácula, La maldición del hombre lobo o La maldición de Frankenstein són alguns dels títols més emblemàtics de la productora anglesa Hammer Fils que, durant els anys cinquanta, es va consolidar com a una de les més solvents amb motiu de l'èxit, potser inesperat, d'El experimento del Dr. Quatermass i La maldición de Frankestein. A partir de llavors, els seus responsables van especialitzar-se en el gènere de terror, recuperant, revisant i reinventant els mites de la literatura fantàstica dels segles XVIII i XIX.
El Cine-ull de la Universitat de Lleida i la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya li dediquen un cicle que sota el títol d'Horror Hammer aplega vuit de les pel·lícules més emblemàtiques d'aquesta productora. Tots els dilluns a les deu del vespre, des del proper 2 de maig i fins al 20 de juny, es podran visionar a la Fundació la Caixa: El experimento del Dr. Quatermass, Las novias de Drácula, La maldición de Vandorf, La maldición de Frankenstein, La maldición del hombre lobo, Drácula, El cerebro de Frankenstein i Frankenstein y el monstruo del infierno.
Els inicis de Hammer van representar una nova edat d'or del gènere de terror, que havia estat popularitzat als anys trenta i quaranta per la Universal. Hammer va introduir efectes més tremendistes en les narracions, exhibint de forma explícita la violència i l erotisme, i emprant la música, els decorats i el color -fins aleshores mai utilitzat en aquest tipus de pel·lícules -, amb l'objectiu d'actualitzar el gènere i atreure les noves generacions d'espectadors.
El director Terence Fisher i els actors Christopher Lee i Peter Cushing van ser les estrelles indiscutibles del sistema Hammer. Tot i que en un principi la productora va patir la desaprovació de la crítica, amb el pas del temps ha esdevingut un referent per al cinema modern de terror i font d'inspiració per als principals creadors contemporanis.