28 d'octubre de 2005
Descarregar pdfII Concurs Literari d'Humor Negre Relació de premiats
El Jurat de la segona convocatòria del Concurs Literari d'Humor Negre, convocat per l'Associació Cultural Humoràlia i el Vicerectorat d Activitats Culturals i Projecció Universitària de la Universitat de Lleida, format per Matias López (president), M. Àngels Grau, Anna Sáez, Xavier Macià i Rosa M. Pérez (vocals), i M. Salomé Ribes (secretària), després de fetes les deliberacions pertinents, ha emès, per unanimitat, el veredicte següent:
1r premi ex aequo
Vosaltres passeu, jo no, de Jordi Agràs Estalella, de Reus
El telèfon negre, de Guillem Rosselló Bujosa, de Palma de Mallorca
En tots dos casos s'hi valoren la construcció literària i la consistència del teixit narratiu, així com l'originalitat de les històries. Vosaltres passeu, jo no és un relat que tracta d'una persona que, tot i ser director de banc, té veritables dificultats per aconseguir una hipoteca per comprar un panteó a causa de la situació del mercat immobiliari. El telèfon negre explica l'èxit que aconsegueix una funerària quan posa en marxa un nou sistema de comunicació: un telèfon de reclamació per als difunts.
El jurat decideix també fer una menció especial a dos obres finalistes, en aquest cas sense compensació en metàl·lic:
1r finalista per l'obra Oficio de difuntos, de Miquel Àngel Bergés i Saura, de Lleida
2n finalista per l'obra La passió segons Vit de Jordi Boladeras i Sancho, de Sant Vicenç dels Horts
Oficio de difuntos, estructurada seguint totes les parts d'un rèquiem, està ambientada a la ciutat de Lleida durant la Guerra del Francès. La passió segons Vit té com a protagonistes un home amb dos penis i la seua dona, metgessa forense, que experimenta amb ell.
Els premis es lliuraran el dia 2 de novembre a les 12h al Cementiri Municipal de Lleida. Es tracta d'una làpida commemorativa per als guanyadors i d'un diploma per als finalistes. Els dos guanyadors, a més, es repartiran els 3.000 euros amb què està dotada aquesta convocatòria.
Jordi Agràs Estadella
Nascut a Reus l'any 1964, Jordi Agràs Estadella es llicencià en Dret per la Universitat de Lleida l'any 1987. Després d'exercir alguns anys com a advocat, passà a dedicar-se exclusivament a la docència com a professor de dret del treball a la Universitat Rovira i Virgili i de formació i orientació laboral a l IES Baix Camp de Reus. Ha estat vicepresident i secretari de la Jove Cambra de Reus, i actualment és el director d'activitats acadèmiques del Centre de Lectura de Reus, així com membre d'altres entitats culturals del Baix Camp. Agràs ha rebut diferents premis literaris; el més recent és el de narrativa breu del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya l any 2004 per l obra Dotze Orquídies.
Guillem Rosselló
Nascut a Mallorca l any 1959, Guillem Rosselló exerceix com a professor de secundària i és autor d'una extensa obra literària que ha merescut nombrosos premis i mencions. Entre aquest guardons hi destaquen: el Ciutat de Mollerussa (1996) per la novel·la Flors per na Teresa, el Sant Carles Borromeu de relats (1996), amb Els misteris i les hores, el VI Premi de Novel·la Ferran Canyameres (1997), amb Anaïrda, el Miquel Àngel Riera de narrativa (2000), per l'obra De funàmbuls i laberints, el Joaquim Ryura de recull de narrativa (2000), amb L'assassinat de n'Elisenda Parcs, el Premi Entorn de l'Ajuntament de Calvià (2001), per Assutzenes dins el mirall, el Premi Caixa de Girona de novel·la juvenil (2001), amb El secret de les paraules, el Ciutat d'Eivissa de novel·la (2002), amb El Senyor de tots el somnis, el Ciutat de Granollers de narrativa (2003), per La Dama de la teulada, el Vila de Benissa de novel·la, amb Tríptic de pells en el mar, i el Ciutat de Sagunt (2004), per l'obra El boig.
Miquel Ángel Bergés Saura
Nascut a Lleida l'any 1965, Miquel Àngel Bergés es llicencià en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, i piano al Conservatori de Lleida i al Taller de Músics de Barcelona. Ha estat crític de llibres, redactor d'informació local i d'economia al Diari de Lleida i el Nou Diari. També ha publicat entrevistes i reportatges per a Ressò, de l'Ateneu Popular de Ponent, i la revista L.A.Confidential de Lleida. És cap d informació i d estudis de la llotja agropecuària Mercolleida SA. És autor de la Història del futbol a Lleida i ha col·laborat en diversos fanzines de Lleida. Actualment col·labora en la segona edició revisada de la Enciclopedia histórica del anarquismo español.
Jordi Boladeras
Nascut a Sant Vicenç dels Horts l'any 1960, Jordi Boladeras és llicenciat en filologia catalana i exerceix de cap d'Imatge i Comunicació de l'Agrupació Mútua. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi de Poesia Ciutat de Benicarló per la seva obra Versos diversos, i amb el Víctor Mora de Narrativa breu, amb Els germans Karolyi. Enguany ha merescut el Premi Joan Ramis i Ramis de Creació Literària, atorgat per l'Ateneu Científic Literari i Artístic de Maó per l'obra Llibre d'arribades.
1r premi ex aequo
Vosaltres passeu, jo no, de Jordi Agràs Estalella, de Reus
El telèfon negre, de Guillem Rosselló Bujosa, de Palma de Mallorca
En tots dos casos s'hi valoren la construcció literària i la consistència del teixit narratiu, així com l'originalitat de les històries. Vosaltres passeu, jo no és un relat que tracta d'una persona que, tot i ser director de banc, té veritables dificultats per aconseguir una hipoteca per comprar un panteó a causa de la situació del mercat immobiliari. El telèfon negre explica l'èxit que aconsegueix una funerària quan posa en marxa un nou sistema de comunicació: un telèfon de reclamació per als difunts.
El jurat decideix també fer una menció especial a dos obres finalistes, en aquest cas sense compensació en metàl·lic:
1r finalista per l'obra Oficio de difuntos, de Miquel Àngel Bergés i Saura, de Lleida
2n finalista per l'obra La passió segons Vit de Jordi Boladeras i Sancho, de Sant Vicenç dels Horts
Oficio de difuntos, estructurada seguint totes les parts d'un rèquiem, està ambientada a la ciutat de Lleida durant la Guerra del Francès. La passió segons Vit té com a protagonistes un home amb dos penis i la seua dona, metgessa forense, que experimenta amb ell.
Els premis es lliuraran el dia 2 de novembre a les 12h al Cementiri Municipal de Lleida. Es tracta d'una làpida commemorativa per als guanyadors i d'un diploma per als finalistes. Els dos guanyadors, a més, es repartiran els 3.000 euros amb què està dotada aquesta convocatòria.
Jordi Agràs Estadella
Nascut a Reus l'any 1964, Jordi Agràs Estadella es llicencià en Dret per la Universitat de Lleida l'any 1987. Després d'exercir alguns anys com a advocat, passà a dedicar-se exclusivament a la docència com a professor de dret del treball a la Universitat Rovira i Virgili i de formació i orientació laboral a l IES Baix Camp de Reus. Ha estat vicepresident i secretari de la Jove Cambra de Reus, i actualment és el director d'activitats acadèmiques del Centre de Lectura de Reus, així com membre d'altres entitats culturals del Baix Camp. Agràs ha rebut diferents premis literaris; el més recent és el de narrativa breu del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya l any 2004 per l obra Dotze Orquídies.
Guillem Rosselló
Nascut a Mallorca l any 1959, Guillem Rosselló exerceix com a professor de secundària i és autor d'una extensa obra literària que ha merescut nombrosos premis i mencions. Entre aquest guardons hi destaquen: el Ciutat de Mollerussa (1996) per la novel·la Flors per na Teresa, el Sant Carles Borromeu de relats (1996), amb Els misteris i les hores, el VI Premi de Novel·la Ferran Canyameres (1997), amb Anaïrda, el Miquel Àngel Riera de narrativa (2000), per l'obra De funàmbuls i laberints, el Joaquim Ryura de recull de narrativa (2000), amb L'assassinat de n'Elisenda Parcs, el Premi Entorn de l'Ajuntament de Calvià (2001), per Assutzenes dins el mirall, el Premi Caixa de Girona de novel·la juvenil (2001), amb El secret de les paraules, el Ciutat d'Eivissa de novel·la (2002), amb El Senyor de tots el somnis, el Ciutat de Granollers de narrativa (2003), per La Dama de la teulada, el Vila de Benissa de novel·la, amb Tríptic de pells en el mar, i el Ciutat de Sagunt (2004), per l'obra El boig.
Miquel Ángel Bergés Saura
Nascut a Lleida l'any 1965, Miquel Àngel Bergés es llicencià en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, i piano al Conservatori de Lleida i al Taller de Músics de Barcelona. Ha estat crític de llibres, redactor d'informació local i d'economia al Diari de Lleida i el Nou Diari. També ha publicat entrevistes i reportatges per a Ressò, de l'Ateneu Popular de Ponent, i la revista L.A.Confidential de Lleida. És cap d informació i d estudis de la llotja agropecuària Mercolleida SA. És autor de la Història del futbol a Lleida i ha col·laborat en diversos fanzines de Lleida. Actualment col·labora en la segona edició revisada de la Enciclopedia histórica del anarquismo español.
Jordi Boladeras
Nascut a Sant Vicenç dels Horts l'any 1960, Jordi Boladeras és llicenciat en filologia catalana i exerceix de cap d'Imatge i Comunicació de l'Agrupació Mútua. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi de Poesia Ciutat de Benicarló per la seva obra Versos diversos, i amb el Víctor Mora de Narrativa breu, amb Els germans Karolyi. Enguany ha merescut el Premi Joan Ramis i Ramis de Creació Literària, atorgat per l'Ateneu Científic Literari i Artístic de Maó per l'obra Llibre d'arribades.